Accident vascular cerebral: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 52:
 
=== Factors de risc ===
Els factors de risc modificables més importants de l'atac de feridura són la pressió arterial alta i la [[fibril·lació auricular]]<ref>{{ref-publicació|autor= |article=MRC trial of treatment of mild hypertension: principal results. Medical Research Council Working Party |publicació=British Medical Journal |volum=291 |exemplar=6488 |pàgines=97–104 |any=1985 |mes=juliol |pmid=2861880 |pmc=1416260|doi=10.1136/bmj.291.6488.97}}</ref><ref>. {{ref-publicació|autor=Thomson R |article=Evidence based implementation of complex interventions |publicació=BMJ |volum=339 |pàgines=b3124 |any=2009 |pmid=19675081|doi=10.1136/bmj.b3124}}</ref>). Altres factors de risc modificables són els alts nivells de colesterol en sang, diabetis, consum de tabac<ref>{{ref-publicació|autor=Hankey GJ |article=Smoking and risk of stroke |publicació=Journal of Cardiovascular Risk |volum=6 |exemplar=4 |pàgines=207–11 |any=1999 |mes=agost |pmid=10501270}}</ref><ref name="pmid7596004">{{ref-publicació|autor=Wannamethee SG, Shaper AG, Whincup PH, Walker M |article=Smoking cessation and the risk of stroke in middle-aged men |publicació=JAMA |volum=274 |exemplar=2 |pàgines=155–60 |any=1995 |mes=juliol |pmid=7596004|doi=10.1001/jama.274.2.155}}</ref> (actiu i passiu), [[Consum d'alcohol i salut|alt consum d'alcohol]]<ref name="pmid12578491">{{ref-publicació|autor=Reynolds K, Lewis B, Nolen JD, ''et al.'' |article=Alcohol consumption and risk of stroke: a meta-analysis |publicació=JAMA |volum=289 |exemplar=5 |pàgines=579–88 |any=2003 |mes=febrer |pmid=12578491|doi=10.1001/jama.289.5.579}}</ref> i consum de drogues,<ref name="pmid1891081">{{ref-publicació|autor=Sloan MA, Kittner SJ, Rigamonti D, Price TR |article=Occurrence of stroke associated with use/abuse of drugs |publicació=Neurology |volum=41 |exemplar=9 |pàgines=1358–64 |any=1991 |mes=setembre |pmid=1891081}}</ref> manca d'[[activitat física]], [[obesitat]] i hàbits alimentaris poc saludables.<ref name="americanheart risk">American Heart Association. (2007). [http://www.americanheart.org/presenter.jhtml?identifier=4716 Stroke Risk Factors] Americanheart.org. Retrieved on January 22, 2007.</ref> L'ús d'alcohol podria predisposar a un atac de feridura isquèmic, intracerebral i a hemorràgia subaracnoide via mecanismes múltiples (per exemple mitjançant hipertensió, fibril·lació auricular, [[trombocitèmia]] i [[plaqueta|agregació de plaquetes]] i trastorns de [[coagulació]]).<ref name="pmid3810763">{{ref-publicació |autor=Gorelick PB |article=Alcohol and stroke |publicació=Stroke; a Journal of Cerebral Circulation |volum=18 |exemplar=1 |pàgines=268–71 |any=1987 |pmid=3810763 |url=http://stroke.ahajournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=3810763 }}{{Enllaç no actiu|date=de gener 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Les drogues més comunament associades amb l'atac de feridura són la cocaïna, les [[anfetamina|anfetamines]] que provoquen atac de feridura hemorràgic, però també els [[medicament de venda lliure|medicaments de venda lliure]] per a la tos i la grip que continguin [[simpatomimètic]]s.<ref name="pmid17404126">{{ref-publicació|autor=Westover AN, McBride S, Haley RW |article=Stroke in young adults who abuse amphetamines or cocaine: a population-based study of hospitalized patients |publicació=Archives of General Psychiatry |volum=64 |exemplar=4 |pàgines=495–502 |any=2007 |mes=abril |pmid=17404126|doi=10.1001/archpsyc.64.4.495}}</ref><ref name="pmid12791938">{{ref-publicació|autor=Cantu C, Arauz A, Murillo-Bonilla LM, López M, Barinagarrementeria F |article=Stroke associated with sympathomimetics contained in over-the-counter cough and cold drugs |publicació=Stroke |volum=34 |exemplar=7 |pàgines=1667–72 |any=2003 |pmid=12791938|doi=10.1161/01.STR.0000075293.45936.FA}}</ref>
 
L'[[edat]] és un [[factor de risc]] important. El 2012, tan sols el 0,75% de les defuncions per accident vascular cerebral als [[Estats Units]] es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 84,90% es produïren en individus de 65 anys o més.<ref name="WLE">{{ref-web|títol= USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER |data= 11 abril 2014 |consulta= 27 febrer 2015 | url = http://www.worldlifeexpectancy.com/usa-cause-of-death-by-age-and-gender |llengua= anglès}}</ref>
Línia 89:
== Història ==
[[Fitxer:Hippocrates.jpg|miniatura|Hipòcrates va ser el primer a descriure l'accident vascular cerebral]]
[[Hipòcrates]] (460 aC- 370 aC) va ser el primer a descriure el fenomen de la paràlisi sobtada que s'associa sovint amb la isquèmia. El terme apoplexia, que deriva de la paraula grega que significa "colpejar amb violència", va aparèixer per primera vegada en escrits d'Hipòcrates.<ref name="Stroke1996-Thompson">{{ref-publicació|autor=Thompson, J.E.|article=The evolution of surgery for the treatment and prevention of stroke. The Willis Lecture|publicació=Stroke|any=1996|pàgines=1427–34|volum=27|exemplar=8|pmid=8711815|url=http://stroke.ahajournals.org/cgi/content/full/27/8/1427}}</ref><ref name="Merginet2001-Kopito">{{ref-publicació|autor=Kopito, Jeff|article=A Stroke in Time|url=http://www.webasx.com/articles/strokeintime.html|publicació=MERGINET.com|any=2001|mes=setembre|volum=6|exemplar=núm. 9}} {{Webarchive|url=https://archive.is/20121208162036/http://www.webasx.com/articles/strokeintime.html |date=2012-12-08 }}</ref>
 
La paraula accident cerebrovascular s'ha utilitzat com a sinònim d'apoplèctic ja el 1599,<ref>R. Barnhart, ed. ''The Barnhart Concise Dictionary of Etymology'' (1995)</ref> i és una traducció bastant literal del terme grec. El [[1658]], en la seva ''Apoplexia'', [[Johann Jacob Wepfer]] (1620-1695) va identificar la causa de l'hemorràgia cerebral quan va suggerir que la gent que havia mort d'apoplexia havia sagnat en el seu cervell.<ref name="Stroke1996-Thompson"/><ref name="NINDS1999">{{ref-web|autor=National Institute of Neurological Disorders and Stroke (NINDS)|any=1999|títol=Stroke: Hope Through Research|url=http://www.ninds.nih.gov/disorders/stroke/detail_stroke.htm|editor=National Institutes of Health}}</ref> Wepfer també va identificar les principals artèries de subministrament el cervell, les artèries caròtides i vertebrals, i va determinar la causa de l'accident cerebrovascular isquèmic, també conegut com a infart cerebral, quan va suggerir que podria ser una apoplexia causada per un bloqueig als vasos.<ref name="NINDS1999"/> [[Rudolf Virchow]] va descriure per primera vegada el mecanisme de tromboembolisme com un factor important.<ref name="pmid4914683">{{ref-publicació|autor=Schiller, F. |article=Concepts of stroke before and after Virchow |publicació=Med Hist |volum=14 |exemplar=2 |pàgines=115–31 |any=1970 |mes=abril |pmid=4914683 |pmc=1034034}}</ref>