La defensa francesa, o simplement, en argot d'escacs, la francesa, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

Defensa francesa
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e6 negres peó
e4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e6
ECOC00-C19
Origen del nomMatx per correspondència Londres-París (1834–1836)
ClassificacióObertura de peó de rei
Chessgames.comFitxa
1.e4 e6

La francesa té una gran reputació de defensa sòlida i resistent, tot i que pot provocar que el jugador de negres estigui una mica collat durant les primeres fases de la partida. Les negres sovint obtenen possibilitats de contrajoc en el flanc de dama, mentre les blanques tendeixen a concentrar les accions en el flanc de rei.

És una obertura de peó de rei, enquadrada dins el grup de les obertures semiobertes. Es caracteritza pel fet que les negres lluiten immediatament pel centre tot situant els seus peons centrals a e6 i d5. La defensa té certes similituds estratègiques amb la defensa Caro-Kann, si bé el fet que en aquesta darrera l'alfil de c8 no estigui bloquejat, els confereix característiques pràctiques molt diferents.

En conjunt, la defensa francesa és una molt bona obertura que ha estat utilitzada per nombrosos grans jugadors al llarg de la història. Entre els seus principals valedors podem destacar Mikhaïl Botvínnik, Tigran Petrossian, o Víktor Kortxnoi.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Defensa francesa, principis bàsics Arxivat 2010-09-19 a Wayback Machine. (anglès)