Vés al contingut

Setge d'Elx (1332): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Cap resum de modificació
 
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
|nom_de_la_batalla=Setge d'Elx (1332)
|nom_de_la_batalla=Setge d'Elx (1332)
|conflicte= [[Guerra de l'Estret]]
|conflicte= [[Guerra de l'Estret]]
|data = [[9 d'abril|9]] a [[14 d'abril]] de [[1332]]
|data = [[9 d'abril|9]] a [[14 d'abril]] de [[1332]]
| localitat = [[Elx]]
| localitat = [[Elx]]
|resultat=Victòria granadina
|resultat=Victòria granadina
||mapa= {{Localització militar
||mapa= {{Localització militar
|Regne Valencia 1493 1707
|Regne de València 1380 1707
|label=Setge d'Elx (1332)
|label=Setge d'Elx (1332)
|position=center
|position=center
|lat_deg=38 | lat_min=16 | lat_seg=01 |lon_deg=0 | lon_min=-41 |lon_seg=-54
|lat_deg=38 | lat_min=16 | lat_seg=01 |lon_deg=0 | lon_min=-41 |lon_seg=-54
|float=none
|float=none
|width=300
|width=300
}}|bàndol1 = [[Fitxer:Armoiries Aragon Sicile.svg|15px|Escut de la Corona d'Aragó i Sicília]] [[Corona d'Aragó]]
}}|bàndol1 = [[Fitxer:Armoiries Aragon Sicile.svg|15px|Escut de la Corona d'Aragó i Sicília]] [[Corona d'Aragó]]
|bàndol2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Emirat de Gharnata]]|general2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah|Abu-l-Nuaym Ridwan]]
|bàndol2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Emirat de Gharnata]]|general2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah|Abu-l-Nuaym Ridwan]]
| força_numèrica1=|força_numèrica2=10.000 homes a cavall <br />30.000 peons|baixes1=|baixes2=|batalla_anterior=}}
| força_numèrica1=|força_numèrica2=10.000 homes a cavall <br />30.000 peons|baixes1=|baixes2=|batalla_anterior=}}
{{Agrupació d'elements|mid}}
{{Agrupació d'elements|mid}}
Línia 26: Línia 26:
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar [[Algesires]], i a principìs de [[1330]] el Papa [[Joan XXII]] tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'[[Emirat de Gharnata]] en la que havien d'acudir personalment.<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 290</ref>
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar [[Algesires]], i a principìs de [[1330]] el Papa [[Joan XXII]] tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'[[Emirat de Gharnata]] en la que havien d'acudir personalment.<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 290</ref>


El [[1330]], coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del [[Regne de Portugal]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |títol=Historia general de España |url= http://books.google.cat/books?id=DaI72xEEiWgC&pg=PA152&dq=1330+entrada+en+terra+de+moros&hl=ca&sa=X&ei=ButJT_vVI82T8gPZub2HDg&ved=0CFEQ6AEwBQ#v=onepage&q=1330%20entrada%20en%20terra%20de%20moros&f=false |llengua= castellà | editorial=Juan de Mariana |data=1848 |pàgines=vol.2, p.152 |isbn=}}</ref> a la frontera occidental, que acabà amb la [[batalla de Teba]], es produí una [[Ràtzia de 1330|ràtzia catalana]] a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'[[emirat de Gharnata]] iniciada en 1330: amb la presència d'[[Alfons XI de Castella]] al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de [[Llorca]].
El [[1330]], coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del [[Regne de Portugal]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |títol=Historia general de España |url= http://books.google.cat/books?id=DaI72xEEiWgC&pg=PA152&dq=1330+entrada+en+terra+de+moros&hl=ca&sa=X&ei=ButJT_vVI82T8gPZub2HDg&ved=0CFEQ6AEwBQ#v=onepage&q=1330%20entrada%20en%20terra%20de%20moros&f=false |llengua= castellà | editorial=Juan de Mariana |data=1848 |pàgines=vol.2, p.152}}</ref> a la frontera occidental, que acabà amb la [[batalla de Teba]], es produí una [[Ràtzia de 1330|ràtzia catalana]] a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'[[emirat de Gharnata]] iniciada en 1330: amb la presència d'[[Alfons XI de Castella]] al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de [[Llorca]].


Amb la treva signada en 19 febrer de 1331<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 292</ref> s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,<ref>[[#Ferrer|Ferrer]]: p. 127</ref> comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah]] a la frontera amb la [[Corona d'Aragó]].
Amb la treva signada en 19 febrer de 1331<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 292</ref> s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,<ref>[[#Ferrer|Ferrer]]: p. 127</ref> comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah]] a la frontera amb la [[Corona d'Aragó]].
Línia 37: Línia 37:
== Conseqüències ==
== Conseqüències ==
Després de la retirada, els granadins, amb reforços [[benimerins]] van assetjar i [[Setge de Gibraltar (1333)|prendre Gibraltar]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |capítol=Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se
Després de la retirada, els granadins, amb reforços [[benimerins]] van assetjar i [[Setge de Gibraltar (1333)|prendre Gibraltar]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |capítol=Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se
levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà | editorial= |pàgines=Llibre VII, cap.18 |isbn=}}</ref>
levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà |pàgines=Llibre VII, cap.18}}</ref>


El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i ''adelantado'' don Joan Manuel i el [[bisbat de Múrcia|bisbe de Múrcia]], que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333.
El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i ''adelantado'' don Joan Manuel i el [[bisbat de Múrcia|bisbe de Múrcia]], que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333.
Línia 45: Línia 45:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà | editorial= |isbn= }}
* {{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà}}
* {{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili|títol=Història Nacional de Catalunya, volum V | editorial=Edicions Pàtria |isbn= |data =1920 |ref=ARV}}
* {{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili|títol=Història Nacional de Catalunya, volum V | editorial=Edicions Pàtria |data =1920 |ref=ARV}}
* {{ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià |url= http://books.google.cat/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA127&lpg=PA127&dq=%C3%87ahat+Riduan&source=bl&ots=HAUuoG8hoM&sig=39Hj9OMBiqwbgG7wAny-xMnKV4g&hl=ca&sa=X&ei=oG4kT4LRHOTX0QWo7aTOCg&ved=0CCMQ6AEwAA#v=onepage&q=%C3%87ahat%20Riduan&f=false | editorial=CSIC |data=1988 |isbn=8400068149 |ref=Ferrer}}
* {{ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el {{segle|XIV}} cristians i sarraïns al País Valencià |url= http://books.google.cat/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA127&lpg=PA127&dq=%C3%87ahat+Riduan&source=bl&ots=HAUuoG8hoM&sig=39Hj9OMBiqwbgG7wAny-xMnKV4g&hl=ca&sa=X&ei=oG4kT4LRHOTX0QWo7aTOCg&ved=0CCMQ6AEwAA#v=onepage&q=%C3%87ahat%20Riduan&f=false | editorial=CSIC |data=1988 |isbn=8400068149 |ref=Ferrer}}


<!--ORDENA generat per bot-->


{{ORDENA:Setge D'Elx 1332}}
{{ORDENA:Setge D'Elx 1332}}

Revisió de 23:28, 20 març 2022

Infotaula de conflicte militarSetge d'Elx (1332)
Guerra de l'Estret
[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|300px|Setge d'Elx (1332) (Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707)]]
<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px; font-size: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px;">[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707xPlantilla:Location map Regne de València 1380 1707px|Setge d'Elx (1332)]]
Setge d'Elx (1332)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data9 a 14 d'abril de 1332
Coordenades38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.26694°N,0.69833°O / 38.26694; -0.69833
LlocElx
ResultatVictòria granadina
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Regne de Granada Emirat de Gharnata
Comandants
Regne de Granada Abu-l-Nuaym Ridwan
Forces
10.000 homes a cavall
30.000 peons

El Setge d'Elx de 1332 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Antecedents

[modifica]

En 1306 el consell de Guardamar, que constava de mil habitants en 1308[1] va enviar una carta a Jaume el Just afirmava, per mitjà de captius, que sempre que es planejava una ràtzia a territoris de la Procuració General d'Enllà Xixona pensaven a atacar Guardamar perquè era el punt més feble per les condicions del castell i la muralla.

En 1329 els granadins aconseguiren recuperar Algesires, i a principìs de 1330 el Papa Joan XXII tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'Emirat de Gharnata en la que havien d'acudir personalment.[2]

El 1330, coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del Regne de Portugal[3] a la frontera occidental, que acabà amb la batalla de Teba, es produí una ràtzia catalana a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'emirat de Gharnata iniciada en 1330: amb la presència d'Alfons XI de Castella al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de Llorca.

Amb la treva signada en 19 febrer de 1331[4] s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,[5] comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah a la frontera amb la Corona d'Aragó.

Els granadins, amb reforços arribats del Marroc, des de la seva base d'Algesires, prengueren Gibraltar i Xerès, i l'exèrcit d'Abu-l-Nuaym Ridwan, l'octubre de 1331 prengué Guardamar i 1.500 captius, i uns altres 1.500 moros de la vall d'Elda, forçats o voluntàriament, per marxar amb ells a l'Emirat de Gharnata.[1] Alguns foren autoritzats a retornar en els anys següents.

El setge

[modifica]

El 1332, Ridwan va atacar de nou la frontera i amb 10.000 homes a cavall i 30.000 peons el 9 d'abril va posar setge a Elx, que va aixecar el 14 d'abril després de talar l'horta en saber que Alfons el Benigne s'acostava amb el seu exèrcit.[6]

Conseqüències

[modifica]

Després de la retirada, els granadins, amb reforços benimerins van assetjar i prendre Gibraltar.[7]

El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i adelantado don Joan Manuel i el bisbe de Múrcia, que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Ferrer: p. 129
  2. Rovira i Virgili: p. 290
  3. de Mariana, Juan. Historia general de España (en castellà). Juan de Mariana, 1848, p. vol.2, p.152. 
  4. Rovira i Virgili: p. 292
  5. Ferrer: p. 127
  6. Ferrer: p. 133-134
  7. Zurita, Jerónimo. «Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.18. 

Bibliografia

[modifica]