Setge d'Elx (1332): diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
Cap resum de modificació |
||
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|nom_de_la_batalla=Setge d'Elx (1332) |
|nom_de_la_batalla=Setge d'Elx (1332) |
||
|conflicte= [[Guerra de l'Estret]] |
|conflicte= [[Guerra de l'Estret]] |
||
|data |
|data = [[9 d'abril|9]] a [[14 d'abril]] de [[1332]] |
||
| localitat |
| localitat = [[Elx]] |
||
|resultat=Victòria granadina |
|resultat=Victòria granadina |
||
||mapa= {{Localització militar |
||mapa= {{Localització militar |
||
|Regne |
|Regne de València 1380 1707 |
||
|label=Setge d |
|label=Setge d'Elx (1332) |
||
|position=center |
|position=center |
||
|lat_deg=38 | lat_min=16 | lat_seg=01 |lon_deg=0 | lon_min=-41 |lon_seg=-54 |
|lat_deg=38 | lat_min=16 | lat_seg=01 |lon_deg=0 | lon_min=-41 |lon_seg=-54 |
||
|float=none |
|float=none |
||
|width=300 |
|width=300 |
||
}}|bàndol1 |
}}|bàndol1 = [[Fitxer:Armoiries Aragon Sicile.svg|15px|Escut de la Corona d'Aragó i Sicília]] [[Corona d'Aragó]] |
||
|bàndol2 |
|bàndol2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Emirat de Gharnata]]|general2 = [[Fitxer:Granada Arms.svg|15px|Regne de Granada]] [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah|Abu-l-Nuaym Ridwan]] |
||
| força_numèrica1=|força_numèrica2=10.000 homes a cavall <br />30.000 peons|baixes1=|baixes2=|batalla_anterior=}} |
| força_numèrica1=|força_numèrica2=10.000 homes a cavall <br />30.000 peons|baixes1=|baixes2=|batalla_anterior=}} |
||
{{Agrupació d'elements|mid}} |
{{Agrupació d'elements|mid}} |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar [[Algesires]], i a principìs de [[1330]] el Papa [[Joan XXII]] tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'[[Emirat de Gharnata]] en la que havien d'acudir personalment.<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 290</ref> |
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar [[Algesires]], i a principìs de [[1330]] el Papa [[Joan XXII]] tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'[[Emirat de Gharnata]] en la que havien d'acudir personalment.<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 290</ref> |
||
El [[1330]], coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del [[Regne de Portugal]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |títol=Historia general de España |url= http://books.google.cat/books?id=DaI72xEEiWgC&pg=PA152&dq=1330+entrada+en+terra+de+moros&hl=ca&sa=X&ei=ButJT_vVI82T8gPZub2HDg&ved=0CFEQ6AEwBQ#v=onepage&q=1330%20entrada%20en%20terra%20de%20moros&f=false |llengua= castellà | editorial=Juan de Mariana |data=1848 |pàgines=vol.2, p.152 |
El [[1330]], coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del [[Regne de Portugal]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Mariana |nom=Juan |títol=Historia general de España |url= http://books.google.cat/books?id=DaI72xEEiWgC&pg=PA152&dq=1330+entrada+en+terra+de+moros&hl=ca&sa=X&ei=ButJT_vVI82T8gPZub2HDg&ved=0CFEQ6AEwBQ#v=onepage&q=1330%20entrada%20en%20terra%20de%20moros&f=false |llengua= castellà | editorial=Juan de Mariana |data=1848 |pàgines=vol.2, p.152}}</ref> a la frontera occidental, que acabà amb la [[batalla de Teba]], es produí una [[Ràtzia de 1330|ràtzia catalana]] a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'[[emirat de Gharnata]] iniciada en 1330: amb la presència d'[[Alfons XI de Castella]] al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de [[Llorca]]. |
||
Amb la treva signada en 19 febrer de 1331<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 292</ref> s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,<ref>[[#Ferrer|Ferrer]]: p. 127</ref> comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah]] a la frontera amb la [[Corona d'Aragó]]. |
Amb la treva signada en 19 febrer de 1331<ref>[[#ARV|Rovira i Virgili]]: p. 292</ref> s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,<ref>[[#Ferrer|Ferrer]]: p. 127</ref> comandats per [[Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah]] a la frontera amb la [[Corona d'Aragó]]. |
||
Línia 37: | Línia 37: | ||
== Conseqüències == |
== Conseqüències == |
||
Després de la retirada, els granadins, amb reforços [[benimerins]] van assetjar i [[Setge de Gibraltar (1333)|prendre Gibraltar]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |capítol=Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se |
Després de la retirada, els granadins, amb reforços [[benimerins]] van assetjar i [[Setge de Gibraltar (1333)|prendre Gibraltar]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |capítol=Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se |
||
levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà |
levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà |pàgines=Llibre VII, cap.18}}</ref> |
||
El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i ''adelantado'' don Joan Manuel i el [[bisbat de Múrcia|bisbe de Múrcia]], que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333. |
El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i ''adelantado'' don Joan Manuel i el [[bisbat de Múrcia|bisbe de Múrcia]], que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333. |
||
Línia 45: | Línia 45: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà |
* {{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |enllaçautor=Jerónimo Zurita |títol=Anales de la Corona de Aragón |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473_3.pdf |llengua= castellà}} |
||
* {{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili|títol=Història Nacional de Catalunya, volum V | editorial=Edicions Pàtria |
* {{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili|títol=Història Nacional de Catalunya, volum V | editorial=Edicions Pàtria |data =1920 |ref=ARV}} |
||
* {{ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle |
* {{ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=María Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el {{segle|XIV}} cristians i sarraïns al País Valencià |url= http://books.google.cat/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA127&lpg=PA127&dq=%C3%87ahat+Riduan&source=bl&ots=HAUuoG8hoM&sig=39Hj9OMBiqwbgG7wAny-xMnKV4g&hl=ca&sa=X&ei=oG4kT4LRHOTX0QWo7aTOCg&ved=0CCMQ6AEwAA#v=onepage&q=%C3%87ahat%20Riduan&f=false | editorial=CSIC |data=1988 |isbn=8400068149 |ref=Ferrer}} |
||
<!--ORDENA generat per bot--> |
|||
{{ORDENA:Setge D'Elx 1332}} |
{{ORDENA:Setge D'Elx 1332}} |
Revisió de 23:28, 20 març 2022
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge d'Elx de 1332 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Antecedents
[modifica]En 1306 el consell de Guardamar, que constava de mil habitants en 1308[1] va enviar una carta a Jaume el Just afirmava, per mitjà de captius, que sempre que es planejava una ràtzia a territoris de la Procuració General d'Enllà Xixona pensaven a atacar Guardamar perquè era el punt més feble per les condicions del castell i la muralla.
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar Algesires, i a principìs de 1330 el Papa Joan XXII tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'Emirat de Gharnata en la que havien d'acudir personalment.[2]
El 1330, coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del Regne de Portugal[3] a la frontera occidental, que acabà amb la batalla de Teba, es produí una ràtzia catalana a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'emirat de Gharnata iniciada en 1330: amb la presència d'Alfons XI de Castella al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de Llorca.
Amb la treva signada en 19 febrer de 1331[4] s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,[5] comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah a la frontera amb la Corona d'Aragó.
Els granadins, amb reforços arribats del Marroc, des de la seva base d'Algesires, prengueren Gibraltar i Xerès, i l'exèrcit d'Abu-l-Nuaym Ridwan, l'octubre de 1331 prengué Guardamar i 1.500 captius, i uns altres 1.500 moros de la vall d'Elda, forçats o voluntàriament, per marxar amb ells a l'Emirat de Gharnata.[1] Alguns foren autoritzats a retornar en els anys següents.
El setge
[modifica]El 1332, Ridwan va atacar de nou la frontera i amb 10.000 homes a cavall i 30.000 peons el 9 d'abril va posar setge a Elx, que va aixecar el 14 d'abril després de talar l'horta en saber que Alfons el Benigne s'acostava amb el seu exèrcit.[6]
Conseqüències
[modifica]Després de la retirada, els granadins, amb reforços benimerins van assetjar i prendre Gibraltar.[7]
El portantveus del procurador reial a la zona oriolana Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de Xivert Dalmau de Cruïlles -de l'orde de Montesa-, el noble i adelantado don Joan Manuel i el bisbe de Múrcia, que acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ferrer: p. 129
- ↑ Rovira i Virgili: p. 290
- ↑ de Mariana, Juan. Historia general de España (en castellà). Juan de Mariana, 1848, p. vol.2, p.152.
- ↑ Rovira i Virgili: p. 292
- ↑ Ferrer: p. 127
- ↑ Ferrer: p. 133-134
- ↑ Zurita, Jerónimo. «Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.18.
Bibliografia
[modifica]- Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà).
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920.
- Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle xiv cristians i sarraïns al País Valencià. CSIC, 1988. ISBN 8400068149.