Terenci Moix: diferència entre les revisions

Terenci Moix
	;
Biografia
Naixement	(ca) Ramon Moix Messeguer ; 5 gener 1942 ; el Raval (Barcelonès)
Mort	2 abril 2003 (61 anys); Barcelona
Causa de mort	emfisema pulmonar
Sepultura	cap valor
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista
Gènere	Novel·la i assaig
Nom de ploma	Ray Sorel ; Terenci Moix
Participà en
30 abril 1997	Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1969) El dia que va morir Marilyn; (1971) Món mascle; (1986) No digas que fue un sueño; (1999) Chulas y famosas ;
Família
Parella	Enric Majó i Miró
Germans	Anna Maria Moix i Meseguer
Premis	Premis (2003) Premi Fundació José Manuel Lara; (1996) Premi Fernando Lara; (1993) Premi Lletra d'Or; (1992) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull; (1986) Premi Planeta, per l'obra No digas que fue un sueño; (1970, 1973) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1968) Premi Josep Pla de narrativa; (1967) Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 15:23, 13 maig 2023

Terenci Moix (el Raval, 5 de gener de 1942 - Barcelona, 2 d'abril de 2003), pseudònim de Ramon Moix i Meseguer, fou un novel·lista en català i castellà. Era germà de la també escriptora Anna Maria Moix i Meseguer. La seua mare era d'origen frangenc, de Nonasp.

Biografia

Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d'un milió d'exemplars, donant-li continuació en El somni d'Alexandria (1988).

Va néixer al barri del Raval, al número 37 del Carrer de Joaquim Costa, on la seva família regentava la Granja de Gavá.^[1] De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer com a narrador amb l'obra La torre dels vicis capitals (1968).

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l'època franquista, l'educació religiosa i el sexe (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans als escolapis de Sant Anton de Barcelona) i una incommensurable devoció per la història d'Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic.

El 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guardó Lletra d'Or per aquesta obra.

Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memorias del peso de la paja.

Obertament homosexual, Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homòfobes. Exemple d'això van ser les seves dures crítiques al Nobel de Literatura Camilo José Cela.

Va escriure en el Tele/eXpres, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or i a El País.

Va morir l'abril de 2003 d'un emfisema pulmonar per la seva addicció al tabac. Les cendres de l'escriptor van ser dispersades entre la badia d'Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer.

El 22 d'abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix. El mateix any també van començar el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena. Una plaça de Barcelona porta el seu nom.

Novel·les

Besaré tu cadáver (1965)
El desordre (1965)
La torre dels vicis capitals (1968)
Onades sobre una roca deserta (1969)
El dia que va morir Marilyn (1969)
Món mascle (1971)
Siro o la increada consciència de la raça (1972)
La caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques (1976)
Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976)
Lilí Barcelona i altres travestís : tots els contes (1978)
Tots els contes (1979)
Nuestra Virgen de los mártires (1983)
Amami, Alfredo! Polvo de estrellas (1984)

No digas que fue un sueño (1986)
El sueño de Alejandría (1988)
Garras de astracán (1991)
La herida de la esfinge (1991)
El sexe dels àngels (1992)
Suspiros de España (1993)
Venus Bonaparte (1994)
Mujercísimas (1995)
Màrius Byron (1995)
El amargo don de la belleza (1996)
Chulas y famosas (1999)
El demonio (1999)
El arpista ciego (2002)

Referències

↑ Bonilla, Juan. El tiempo es un sueño pop: vida y obra de Terenci Moix (en castellà). Barcelona: RBA, p. 509. ISBN 9788490062104.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terenci Moix

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Terenci Moix

«Terenci Moix». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
«Terenci Moix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Premis i fites
Precedit per: Vicenç Riera i Llorca Amb permís de l'enterramorts	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1971	Succeït per: Oriol Pi de Cabanyes i Almirall Oferiu flors als rebels que fracassaren
Precedit per: Juan Antonio Vallejo-Nágera Yo el rey	Premi Planeta 1986	Succeït per: Juan Eslava Galán En busca del unicornio
Precedit per: Primer guardonat	Premi Fernando Lara 1996	Succeït per: Francisco Umbral La forja de un ladrón
Precedit per: Álvaro Pombo El cielo raso	Premi Fundació José Manuel Lara 2003	Succeït per: Jorge Semprún Veinte años y un día

[1] Bonilla, Juan. El tiempo es un sueño pop: vida y obra de Terenci Moix (en castellà). Barcelona: RBA, p. 509. ISBN 9788490062104.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula escriptor
+{{Infotaula persona}}
+{{IniciBio}}, pseudònim de '''Ramon Moix i Meseguer''', fou un [[novel·lista]] en [[català]] i [[castellà]]. Era germà de la també escriptora [[Anna Maria Moix i Meseguer]]. La seua mare era d'origen [[Frangencs|frangenc]], de [[Nonasp]].
-| tipus_infotaula = escriptor
-| nom             = Terenci Moix
-| imatge          =Terenci_Moix.jpg
-| peu             = Retrat de Terenci Moix
-| nom_naixement   = Ramon Moix i Meseguer
-| data_naixement  = {{Data naixement|1942|1|5}}
-| lloc_naixement  = [[Barcelona]], [[Barcelonès]]
-| data_defuncio   = {{Data defunció i edat|2003|4|2|1942|1|5}}
-| lloc_defuncio   = Barcelona, Barcelonès
-| nacionalitat    = {{ESP}}
-| alies           =
-| conegut_per     =
-| ocupacio        = [[Escriptor]]
-| parents         = Germà d'[[Anna Maria Moix]]
-}}
-'''Terenci Moix''', pseudònim de '''Ramon Moix i Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de gener]] de [[1942]] - [[2 d'abril]] de [[2003]]) fou un [[novel·lista]] en [[català]] i [[castellà]]. Era germà de la també escriptora [[Anna Maria Moix i Meseguer]]. La seua mare era d'origen [[Frangencs|frangenc]].
 == Biografia ==
-Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de ''[[No digas que fue un sueño]]'' (Premi Planeta [[1986]]), amb més d'un milió d'exemplars, donant-li continuació en ''[[El sueño de Alejandría]]'' ([[1988]]).
+Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de ''[[No digas que fue un sueño]]'' (Premi Planeta [[1986]]), amb més d'un milió d'exemplars, donant-li continuació en ''[[El somni d'Alexandria]]'' ([[1988]]).
-Va néixer al barri del [[El Raval|Raval]], al número 37 del Carrer de Joaquim Costa, on la seva família regentava la Granja de Gavá.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bonilla|nom = Juan|títol = El tiempo es un sueño pop: vida y obra de Terenci Moix|url = |edició = |llengua = castellà|data = |editorial = RBA|lloc = Barcelona|pàgines = 509|isbn = 9788490062104}}</ref> De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer com a narrador amb l'obra ''[[La torre dels vicis capitals]]'' ([[1968]]).
+Va néixer al barri del [[El Raval|Raval]], al número 37 del Carrer de Joaquim Costa, on la seva família regentava la Granja de Gavá.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bonilla|nom = Juan|títol=El tiempo es un sueño pop: vida y obra de Terenci Moix|llengua = castellà|editorial = RBA|lloc = Barcelona|pàgines = 509|isbn = 9788490062104}}</ref> De formació autodidacta i anàrquica, es va donar a conèixer com a narrador amb l'obra ''[[La torre dels vicis capitals]]'' ([[1968]]).
 La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de [[franquisme|l'època franquista]], l'educació [[religiosa]] i el [[sexe]] (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans als escolapis de Sant Anton de Barcelona) i una incommensurable devoció per la història d'[[Egipte]] imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic.
 El [[1992]] va publicar ''[[El sexe dels àngels (llibre)|El sexe dels àngels]]'', llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el [[1993]] va rebre el guardó [[Lletra d'Or]] per aquesta obra.
 Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada ''[[Memorias del peso de la paja]]''.
-Obertament [[homosexual]], Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homofòbiques. Exemple d'això van ser les seves dures crítiques al Nobel de Literatura [[Camilo José Cela]].
+Obertament [[homosexual]], Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homòfobes. Exemple d'això van ser les seves dures crítiques al Nobel de Literatura [[Camilo José Cela]].
 Va escriure en el ''[[Tele/eXpres]]'', ''[[Tele-Estel]]'', ''[[El Correo Catalán]]'', ''[[Destino (revista)|Destino]]'', ''[[Nuevos Fotogramas]]'', ''[[Serra d'Or]]'' i a ''[[El País]]''.
 Va morir l'abril de [[2003]] d'un [[emfisema pulmonar]] per la seva [[addicció al tabac]]. Les cendres de l'escriptor van ser dispersades entre la badia d'[[Alexandria]], no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del [[El Raval|barri del Raval]] de Barcelona, on va néixer.
-El 22 d'abril de 2005 es van iniciar els [[premis Terenci Moix]]. El mateix any també van començar el [[Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena]].
+El 22 d'abril de 2005 es van iniciar els [[premis Terenci Moix]]. El mateix any també van començar el [[Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena]]. Una plaça de Barcelona porta el seu nom.
 == Novel·les ==
+[[Fitxer:Children playing in a park (Unsplash).jpg|miniatura|Plaça de Terenci Moix, Barcelona.]]
 {{columnes}}
 * ''Besaré tu cadáver'' (1965)
@@ Línia 68: / Línia 54: @@
 == Referències ==
+{{referències}}
-<references />
 == Enllaços externs ==
+{{commonscat}}
 {{Viquidites|Terenci Moix}}
 * {{AELC|moixt}}
@@ Línia 78: / Línia 65: @@
 {{S-ach}}
 {{succession box
-|títol =  [[Premi Planeta]]
+|títol= [[Premi Prudenci Bertrana de novel·la]]
-| anys = [[1986]]
+| anys = [[1971]]
-| abans = [[Juan Antonio Vallejo-Nágera]]<br><small>''Yo el rey''</small>
+| abans = [[Vicenç Riera i Llorca]]<br><small>''Amb permís de l'enterramorts''</small>
-| després = [[Juan Eslava Galán]]<br><small>''En busca del unicornio''</small> }}
+| després = [[Oriol Pi de Cabanyes i Almirall]]<br><small>''Oferiu flors als rebels que fracassaren''</small>}}
+{{succession box
+|títol= [[Premi Planeta]]
+| anys = [[1986]]
+| abans = [[Juan Antonio Vallejo-Nágera]]<br><small>''Yo el rey''</small>
+| després = [[Juan Eslava Galán]]<br><small>''En busca del unicornio''</small>}}
+{{succession box
+|títol= [[Premi Fernando Lara]]
+| anys = [[1996]]
+| abans = Primer guardonat
+| després = [[Francisco Umbral]]<br><small>''La forja de un ladrón''</small>}}
+{{succession box
+|títol= [[Premi Fundació José Manuel Lara]]
+| anys = [[2003]]
+| abans = [[Álvaro Pombo]]<br><small>''El cielo raso''</small>
+| després = [[Jorge Semprún]]<br><small>''Veinte años y un día''</small>}}
 {{Finalitza taula}}
 {{Premis Josep Pla de narrativa}}
 {{Premis Ramon Llull de novel·la}}
 {{Autoritat}}
 {{ORDENA:Moix, Terenci}}
 [[Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català]]
@@ Línia 93: / Línia 95: @@
 [[Categoria:Traductors de William Shakespeare al català]]
 [[Categoria:Guanyadors del Premi Planeta]]
+[[Categoria:Morts a Barcelona]]
+[[Categoria:Premis Mercè Rodoreda de contes i narracions]]
+[[Categoria:Morts d'emfisema pulmonar]]
+[[Categoria:Traductors barcelonins]]
+[[Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis]]
+[[Categoria:Morts el 2003]]
+[[Categoria:Naixements del 1942]]
+[[Categoria:Ravalencs]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1) Europeana (1)