Vés al contingut

Urna electoral: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 27: Línia 27:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}
U

rna funeraria


{{ORDENA:Urna Electoral}}
{{ORDENA:Urna Electoral}}

Revisió del 21:54, 5 abr 2016

|Urna francesa de plastic transparent]]

Per a altres significats, vegeu «Urna funerària».

Una urna és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de paral, encara que de vegades és tan sols una borsa resistent. Té una ranura estreta, generalment situada a la part superior, que és prou llarga com per permetre el pas d'una papereta de vot en unes eleccions. Aquesta ranura, però, impedeix que qualsevol persona pugui tenir accés als vots introduïts fins al tancament del període de votació.[1]

L'objectiu de la utilització d'una urna és oferir una manera de comptabilitat de les veus que dóna confiança per ser és alhora simple, verificar, i secret.

Urna italiana

L'urna es col·loca generalment en un col·legi electoral o ambaixada, encara que en alguns països, especialment Irlanda i Rússia, també poden existir urnes que es porten a les llars d'aquelles persones que no siguin capaços de desplaçar-se fins al col·legi electoral. Quan s'utilitzen paperetes de vot molt grans, pot haver un mecanisme d'alimentació que ajudi a la papereta a entrar a la caixa.

De vegades s'utilitzen urnes transparents perquè el públic pugui testificar que la caixa està buida abans del començament de l'elecció (és a dir, que no està plena de vots fraudulents). No obstant això, és bastant freqüent l'ús d'urnes consistents simplement en una caixa de cartró.

Al tancament de l'elecció totes les urnes es poden portar un sol lloc on es porta a terme el recompte o escrutini i es declara el resultat. Una altra possibilitat és que les urnes s'obrin en el mateix col·legi electoral i, finalitzat l'escrutini, aquests últims anuncien els resultats i els hi comuniquen a la junta electoral.

En alguns països i jurisdiccions les urnes s'estan quedant abandonades a causa de l'increment del sistema de votació electrònica que no requereix paper, encara que en altres països el vot electrònic no s'usa (Alemanya) o és objecte de polèmiques (França). L'oposició entre els dos sistemes és basada al voltant dels conceptes de secret, del costo, de transparència, de confiança i de prova física.

Urna electoral
Urna electoral a Begur durant les eleccions locals de 2015

Les urnes transparents estan generalment fabricades en metacrilat.

Història

Les urnes electorals van aparèixer per primera vegada en l'Antiga Grècia, en el 530 aC, els governants eren elegits quan en unes tauletes de fustes escrivien un candidat i després tiraven les tauletes en una caixa amb una ranura més grossa i eren dutes a la plaça central, on s'explicaven els vots. La primera aparició del vot en paper va aparèixer en Toledo en 1465, quan va aparèixer la corregidura, on es van presentar dos corregidores el Duc de Toledo, Jaime de Montrañón i el Baró de Ciudad Real, Fernando Riopozuelo. Jaume de Montrañón va rebre 45.952 vots enfront de 30.106 de Fernando Riopozuelo.

Vegeu també

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.285. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 

Enllaços externs

U

rna funeraria