Francesc Torres i Ferrer: diferència entre les revisions
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
m neteja infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1944|2|21|1876}} |
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1944|2|21|1876}} |
||
| residencia = [[Barcelona]] |
| residencia = [[Barcelona]] |
||
| nacionalitat = |
| nacionalitat = [[Catalunya]] |
||
| ocupacio = Lexicògraf, traductor, corrector |
| ocupacio = Lexicògraf, traductor, corrector |
||
| periode_actiu = 1912-1944 |
| periode_actiu = 1912-1944 |
||
Revisió del 10:17, 8 juny 2019
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1876 |
| Mort | 21 de febrer de 1944 (als 67–68 anys) |
| Residència | Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Lexicògraf, traductor, corrector |
| Activitat | 1912-1944 |
| Família | |
| Parents | Pompeu Fabra i Poch  |
Francesc Torres i Ferrer (1876 - 21 de febrer de 1944) fou un lexicògraf, corrector i traductor català, coneixedor de les principals llengües romàniques, a més de l'anglès, l'alemany i les llengües escandinaves.[1] Des de 1912 fins a 1939 va treballar a la secció del vocabulari ortogràfic a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va col·laborar en el Diccionari Aguiló,[2] aleshores anomenat «Inventari Aguiló»,[3] el Diccionari General i l'Atles Lingüístic. Era un parent llunyà de Pompeu Fabra i Poch. Quan el 1940 les forces franquistes van expulsar l'IEC de les Oficines Lexicogràfiques, va poder salvar documents manuscrits per a una nova gramàtica de Fabra.[4] Durant la dictadura, des de 1942 va participar com a professor en els Estudis Universitaris Catalans[5] i des del 1943 va treballar com a corrector professional a l'IEC en la clandestinitat.[6][7] També és conegut per les seves traduccions d'algunes obres clàssiques,[8] i per la seva participació en el projecte de la Biblioteca Popular dels Grans Mestres (1907-1910).[9]
- Traduccions destacades
- Antonius i Cleopatra de William Shakespeare[10]
- Promesa de Berta Ruck
- El Pesquer «Bona Esperança» traducció del drama Op hoop van zegen (1900) de Herman Heijermans[11][12]
Referències
- ↑ Mestres, 2007, p. 99.
- ↑ Aguiló, Marià. Diccionari Aguiló; materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1914-1934.
- ↑ Mestres, 2007, p. 61.
- ↑ Mestres, 2007, p. 73.
- ↑ Mestres, 2007, p. 131.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000». Llengua i literatura, 12, 2001, pàg. 534.
- ↑ Mestres, 2007, p. 98.
- ↑ Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (eds). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, p. 896. ISBN 978-84-9766-396-0.
- ↑ Fontcuberta, Judit «El projecte d'«Els Clàssics del Món»: una necessitat». Anuari Trilcat, 2011, pàg. 176. ISSN: 2014-4644.
- ↑ Shakespeare, William. Antonius y Cleopatra. Barcelona: E. Domenech, 1907.
- ↑ «Torres i Ferrer, Francesc». www.visat.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ Heijermans, Hermann; Torres i Ferrer, Francesc. El Pesquer "Bona Esperança": tragèdia del mar (manuscrit) (Col·lecció teatral Jaume Rull).
Bibliografia
- Mestres, Josep M. Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d'Estudis Catalans (1907-2007) (pdf). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012 (Publicacions de la presidència núm. 35). ISBN 978-84-9965-103-3.