Vés al contingut

Marala: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m +
+
Línia 5: Línia 5:


== ''A trenc d'alba'' ==
== ''A trenc d'alba'' ==
El seu disc debut, produït per U98 Music, es titulà ''A trenc d'alba'' i fou publicat el 8 de març de 2020.<ref name=:0/> L'àlbum, format per 10 cançons, inclou versions musicals de poemes com ''Corrandes de lluna'' de [[Maria Mercè Marçal i Serra|Maria Mercè Marçal]] i ''Cançó'' de [[Miquel Martí i Pol]], i fragments de cançons tradicionals alternats amb composicions pròpies. El disc anava dedicat "a les nostres àvies, amamas, ueles i padrines", amb una explícita intenció de reivindicació feminista. Clara Fiol parlà així de la primera cançó: "A trenc d'alba, la cançó que dona nom al disc, parla del moment en què les dones comencen a poder mostrar-se al món perquè hi ha l'espai i han trobat la força.".<ref name=:0/>
El seu disc debut, produït per [[U98 Music]], es titulà ''A trenc d'alba'' i fou publicat el [[8 de març]] de [[2020]].<ref name=:0/> L'àlbum, format per 10 cançons, inclou versions musicals de poemes com ''Corrandes de lluna'' de [[Maria Mercè Marçal i Serra|Maria Mercè Marçal]] i ''Cançó'' de [[Miquel Martí i Pol]], i fragments de cançons tradicionals alternats amb composicions pròpies. El disc anava dedicat «a les nostres [[Llinatge|àvies]], amamas, ueles i padrines», amb una explícita intenció de reivindicació [[Feminisme|feminista]]. Clara Fiol parlà així de la primera cançó: «A trenc d'alba, la cançó que dona nom al disc, parla del moment en què les dones comencen a poder mostrar-se al món perquè hi ha l'espai i han trobat la força».<ref name=:0/>


A part de les tres membres permanents de Marala, en aquest primer disc també hi participaren Aleix Tobias a les percussions, Xavi Lozano a les flautes, Xarim Aresté a la guitarra elèctrica, i el quartet femení madrileny Faneka.
A part de les tres membres permanents de Marala, en aquest primer disc també hi participaren [[Aleix Tobias]] a les [[Instrument de percussió|percussions]], [[Xavi Lozano]] a les [[Flauta|flautes]], [[Xarim Aresté]] a la [[guitarra elèctrica]], i el quartet femení madrileny [[Faneka]].


== Altres cançons ==
== Altres cançons ==
La seva versió de la cançó ''[[Txoria txori]]'' del cantautor basc [[Mikel Laboa Mancisidor|Mikel Laboa]] sobre un poema de [[Joxean Artze]] va impactar [[Fermin Muguruza]], que les convidà a cantar la obertura al seu projecte The Suicide of Western Culture, presentat al Primavera Sound del 2018.<ref name=:1/>
La seva versió de la cançó ''[[Txoria txori]]'' del cantautor basc [[Mikel Laboa Mancisidor|Mikel Laboa]] sobre un poema de [[Joxean Artze]] va impactar [[Fermin Muguruza]], que les convidà a cantar la obertura al seu projecte [[The Suicide of Western Culture]], presentat al [[Primavera Sound|Primavera Sound del 2018]].<ref name=:1/>


Al País Basc, també van participar en la commemoració del [[Bombardeig de Guernica|bombardeig de la ciutat de Gernika]] que organitza annualment l'associació Gernikako Lobak (néts de Gernika) el 26 d'abril. Marala participà a l'edició del 2018 oferint un concert dins el búnker d'Astra, el mateix espai on, 81 anys enrere, s'hi havien refugiat els habitants de Gernika fugint de les bombes i l'horror. En aquesta ocasió interpretaren un tema de la Sandra Montfort anomenat ''Guernikako Garraxiak'' (Els laments de Guernika) arranjat especialment per l'ocasió, i que incloïa la lectura d'un poema de Sara Lavado i cants tradicionals de Mallorca i València.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=EzR95Jureo8|títol=Gernikako Garraxiak (fragment) - Marala trio|consulta=30/06/2020|editor=Marala Trio|data=03/06/2018}}</ref>
Al [[País Basc]], també van participar en la commemoració del [[Bombardeig de Guernica|bombardeig de la ciutat de Gernika]] que organitza annualment l'associació Gernikako Lobak (néts de Gernika) el 26 d'abril. Marala participà a l'edició del 2018 oferint un concert dins el búnker d'Astra, el mateix espai on, 81 anys enrere, s'hi havien refugiat els habitants de Gernika fugint de les bombes i l'horror. En aquesta ocasió interpretaren un tema de la [[Sandra Montfort]] anomenat ''Guernikako Garraxiak'' (Els laments de Guernika) arranjat especialment per l'ocasió, i que incloïa la lectura d'un poema de [[Sara Lavado]] i cants tradicionals de [[Mallorca]] i [[València]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=EzR95Jureo8|títol=Gernikako Garraxiak (fragment) - Marala trio|consulta=30/06/2020|editor=Marala Trio|data=03/06/2018}}</ref>


El 2020 publicaren el senzill ''Rosa i espina'', amb lletra composta per encàrrec per la poetessa santcugatenca Nina da Lua. La lletra i el videoclip relaten les contradiccions de les membres del grup mateix, criades en uns patrons que volen deconstruir, i alhora la senzillesa i la cura que formen part de la lluita feminista.<ref>{{Ref-web|títol=Marala fa de les seves contradiccions una cançó {{!}} Enderrock.cat|url=http://www.enderrock.cat/noticia/20581/marala/fa/seves/contradiccions/canco|consulta=2020-06-30|cognom=Enderrock.cat}}</ref>
El 2020 publicaren el senzill ''Rosa i espina'', amb lletra composta per encàrrec per la poetessa santcugatenca [[Nina da Lua]]. La lletra i el videoclip relaten les contradiccions de les membres del grup mateix, criades en uns patrons que volen deconstruir, i alhora la senzillesa i la cura que formen part de la lluita feminista.<ref>{{Ref-web|títol=Marala fa de les seves contradiccions una cançó {{!}} Enderrock.cat|url=http://www.enderrock.cat/noticia/20581/marala/fa/seves/contradiccions/canco|consulta=2020-06-30|cognom=Enderrock.cat}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 10:21, 3 jul 2021

Infotaula d'organitzacióMarala
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereMúsica tradicional i polifonia Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis

Instagram: maralatrio Youtube: UCD1xceEEywgVv2tMX5kMi6Q Modifica els identificadors a Wikidata

Marala és un trio musical format per la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol.

El grup s'especialitza en música d'arrels tradicionals des d'una mirada jove i amb molta atenció a la polifonia. Clara Fiol definí el disc debut del grup de la següent manera: «La música que fem ha de tenir cura de moltes coses, de la igualtat de gènere, per exemple, o del patrimoni cultural. És una filosofia que va molt amb la nostra manera de fer i d'entendre'ns, i seria estrany que la música no ho reflectís. Per nosaltres és molt natural honrar el lloc d'on venim».[1] Sobre les arrels del grup, afegí «El fet que provinguem, per casualitat, d'orígens geogràfics distints ens ha donat una nova perspectiva i crec que ha enriquit el nostre repertori, ara més enfocat a la música inspirada en els cants tradicionals».[2]

A trenc d'alba

El seu disc debut, produït per U98 Music, es titulà A trenc d'alba i fou publicat el 8 de març de 2020.[1] L'àlbum, format per 10 cançons, inclou versions musicals de poemes com Corrandes de lluna de Maria Mercè Marçal i Cançó de Miquel Martí i Pol, i fragments de cançons tradicionals alternats amb composicions pròpies. El disc anava dedicat «a les nostres àvies, amamas, ueles i padrines», amb una explícita intenció de reivindicació feminista. Clara Fiol parlà així de la primera cançó: «A trenc d'alba, la cançó que dona nom al disc, parla del moment en què les dones comencen a poder mostrar-se al món perquè hi ha l'espai i han trobat la força».[1]

A part de les tres membres permanents de Marala, en aquest primer disc també hi participaren Aleix Tobias a les percussions, Xavi Lozano a les flautes, Xarim Aresté a la guitarra elèctrica, i el quartet femení madrileny Faneka.

Altres cançons

La seva versió de la cançó Txoria txori del cantautor basc Mikel Laboa sobre un poema de Joxean Artze va impactar Fermin Muguruza, que les convidà a cantar la obertura al seu projecte The Suicide of Western Culture, presentat al Primavera Sound del 2018.[2]

Al País Basc, també van participar en la commemoració del bombardeig de la ciutat de Gernika que organitza annualment l'associació Gernikako Lobak (néts de Gernika) el 26 d'abril. Marala participà a l'edició del 2018 oferint un concert dins el búnker d'Astra, el mateix espai on, 81 anys enrere, s'hi havien refugiat els habitants de Gernika fugint de les bombes i l'horror. En aquesta ocasió interpretaren un tema de la Sandra Montfort anomenat Guernikako Garraxiak (Els laments de Guernika) arranjat especialment per l'ocasió, i que incloïa la lectura d'un poema de Sara Lavado i cants tradicionals de Mallorca i València.[3]

El 2020 publicaren el senzill Rosa i espina, amb lletra composta per encàrrec per la poetessa santcugatenca Nina da Lua. La lletra i el videoclip relaten les contradiccions de les membres del grup mateix, criades en uns patrons que volen deconstruir, i alhora la senzillesa i la cura que formen part de la lluita feminista.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Enderrock.cat. «Marala: «Posar la cura al centre ja és revolucionari» | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 Enderrock.cat. «Marala, els cants de la terra | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
  3. «Gernikako Garraxiak (fragment) - Marala trio». Marala Trio, 03-06-2018. [Consulta: 30 juny 2020].
  4. Enderrock.cat. «Marala fa de les seves contradiccions una cançó | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].