Vés al contingut

Viu de Llevata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:03, 13 set 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Viu de Llevata (antic municipi).
Plantilla:Infotaula geografia políticaViu de Llevata
Imatge
Localització
Map
 42° 22′ 10″ N, 0° 48′ 45″ E / 42.3695°N,0.81256°E / 42.3695; 0.81256
CCAACatalunya
ComarcaAlta Ribagorça
MunicipiEl Pont de Suert
Població humana
Població16 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.240,4
Codi INE25173001900 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2517340019200 Modifica el valor a Wikidata

Viu de Llevata és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme municipal de Viu de Llevata. Té 10 habitants.

Situat a 1.240,4 m. d'alçada, al sud de la comarca, és a la vall de Viu, envoltada al nord per les muntanyes que van des del Corronco (2.546 m. alt.) a la Pica Cerví de Durro (2.742) i al sud per la serra de Sant Gervàs (1.887). La seva capçalera és molt ampla, i s'estén des del coll de Sas (1.480) al Pla de Corroncui. És regada pel barranc de Viu, afluent del riuet del Convent. La carretera N-260 passa a tocar mateix del poble, que queda a 10,5 quilòmetres del cap de comarca i de municipi, el Pont de Suert.

És un poble allargassat, prenent com a referència el tossal on hi hagué el castell de Viu de Llevata. Als seus peus hi ha la part central del poble, amb l'església parroquial romànica de Santa Maria de Viu de Llevata. Molt a prop de l'església parroquial hi ha les restes de la capella, també romànica, de Santa Llúcia de Viu de Llevata. Encara, en el mateix poble hi ha la capella en ruïnes de la Mare de Déu del Carme.

A una certa distància hi ha, encara, l'emplaçament de l'antic priorat benedictí, depenent de Lavaix, de Sant Joan de l'Espluga de Viu, de la qual en quedaven algunes restes, però que no es té la garantia total que aquelles restes pertanyessin a aquest priorat.

La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Viu de Llevata pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'Edat Mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Etimologia

Segons Joan Coromines (op. cit.), la primera part d'aquest topònim ve del llatí Castrum Vivitianum. La segona, de la forma preromana llatinitzada glebata, referida als prats de muntanya que existeixen en aquest lloc.

Història

Edat Mitjana

Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, Viu de Llevata pertangué als barons, després comtes, d'Erill, que compartien la possessió amb el bisbe de Lleida.

Es tenen notícies tant del lloc com del castell des del segle X. Però l'abandó de l'hàbitat primitiu i el reagrupament feudal en petits nuclis a mitjan segle XI podrien explicar la fundació de l'església. D'altra banda, cap al 1030 el castell de Viu reunia les condicions necessàries per a la creació d'una parròquia, malgrat la competència del monestir de Lavaix. La concòrdia entre els comtes de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà, assolida el 1072, va motivar que el castell de Viu, encara que pertanyés al comte de Pallars Sobirà, fos lliurat al cavaller Bertan Astó de Montanya. A partir d'aquest moment els senyors de Montanya serien els impulsors i promotors de l'església de Viu de Llevata. L'església del poble és dedicada a Santa Maria, església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. Als murs laterals, hi ha la porta d'entrada, amb una decoració excel·lent i a dalt de tot de la paret, està decorada amb arcuacions cegues. El campanar és quadrat, amb una finestra a cada cara. L'església és datada al segle XII.

Edat contemporània

Pascual Madoz parla de Viu de Llebata en el seu Diccionario geográfico... del 1849.Descriu el poble dient que està situat en un turó, ventilat per tots costats, i envoltat per un barranc que baixa del sud i forma una figura de C deixant el poble en el centre. Constava de 25 cases i dues més de separades a mig quart d'hora: la de Nalet i el molí. Tenia escola de primeres lletres, pagada per repartiment entre diversos pobles. L'església parroquial era dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i en depenia la d'Adons. Tenia rector i dos capellans beneficiats de patronat particular. El cementiri era dins de la població, i a poca distància hi havia una font no gaire abundant. Comprenia, a més, quatre masies disseminades.

El terreny és muntanyós, àrid i trencat, i té un bosc amb freixes, faigs i boixos. També tenia pedreres de calç i mines de guix. S'hi produïa mestall, sègol, patates i llegums, i s'hi criaven moltes ovelles, vaques i porcs. També tenia un molí fariner. La població era de 8 veïns (caps de família) i 71 ànimes (habitants).

Llocs d'interès

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viu de Llevata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viu_de_Llevata&oldid=14040295»