Diego de Valera

Mossèn Diego de Valera (Cuenca, 1412 - El Puerto de Santa María, 1488) fou un guerrer, diplomàtic, humanista, traductor, escriptor i historiador espanyol. Als quinze anys, seria escollit escuder de Joan II de Castella i més tard fou un dels seus agents diplomàtics. L'1 de juliol de 1431 participà a la Batalla d'Higueruela. A l'any 1444 fou ambaixador davant Carles VII de França , donzell d'Enric IV, participà en tornejos com a cavaller. A Sevilla va estar al servei de la casa de Estúñiga (1454), fou corregidor de Palència (1462) i de Segòvia (1478), procurador per Conca en les Corts de Tordesillas a l'any 1447, posteriorment entrar al servei del comte de Madinaceli (1467). Fou cambrer major d'Enric IV de Castella i de Ferran el Catòlic, Viatjar per Europa: Dinamarca, Anglaterra, Borgonya, França i Bohèmia. A l'any 1453 participar en l'empresonament de Don Álvaro de Luna. Durant a Guerra de Successió de Castella (1476) lluitar a la Batalla de Toro. En una carta datada el 5 de setembre de 1476 el Rei Ferran li ordena armar vaixells contra Colom ^[1]. Es casà amb María de Valencia i fundar la capella de Santa Anna a l'església major del Puerto de Santa María (Província de Cádiz), morir l'any 1488 sent alcaid del castell del Duc en la ciutat.

Obres

Tratado de los rieptos e desafíos que entre los cavalleros y hijosdalgo se acostumbran hazer, según las costumbres de España, Francia e Inglaterra, en el qual se contienen quáles y quántos son los casos de traición e de menosvaler e las enseñas e cotas darmas, compost segons Ángel Gómez Moreno entre 1458 i 1467.
Ceremonial de príncipes Valencia: Juan Viñao, c. 1517.
Preeminencias y exenciones de los oficiales de armas
Defensa de virtuossas mugeres.