Edifici bioclimàtic
Un edifici bioclimàtic, o construcció bioclimàtica, és una edificació que per les seues característiques específiques de disseny i orientació faciliten un nivell adequat de confort amb una aportació mínima o nul·la d'energia suplementària.
Aquests dissenys prenen en consideració aspectes com la radiació solar incident sobre l'edificació, corrents d'aire, vegetació de l'entorn, etc., així com l'evolució d'aquests factors al llarg de les distintes situacions climàtiques a què es veu sotmesa la construcció.
La concepció bioclimàtica de l'edificació facilita l'eficiència energètica i per tant l'estalvi energètic.
Principis de la construcció bioclimàtica
Els principis de la bioconstrucció són els generals de l'ecologisme: parteixen de l'afany de conscienciar que el planeta és casa nostra i, per tant, és una responsabilitat envers nosaltres mateixos i les generacions futures cuidar-lo i preservar-lo en òptimes condicions, a ell i als éssers que l'habiten. Edificar tanmateix causa un gran impacte en el medi ambient. La bioconstrucció pretén minimitzar-lo, ajudant a un desenvolupament sostenible, que no esgoti els recursos. També tracta d'aconseguir un hàbitat saludable. La construcció bioclimàtica s'ha d'entendre com la manera de construir respectuosa amb el medi que l'envolta.
En el moment de pensar l'edifici s'han de tenir en consideració els següesnts aspectes:
- Gestió del sòl
- Gestió de l'aigua
- Gestió de l'aire
- Gestió de l'energia
- Consum i desenvolupament local
La construcció ecològica, per tant, és una manera de crear un hàbitat adequat a l'ésser humà, respectant de la millor manera que es pugui el medi on s'assenta. Així mateix té en compte factors com la proximitat i l'ús de materials fàcils d'utilitzar, amb la menor despesa energètica possible. L'objectiu és reduir l'impacte ambiental que la construcció té en el medi ambient, tractant al mateix temps d'arrelar en la societat la seva filosofia.[1]
Objectius
El concepte de desenvolupament sostenible apareix durant les crisis energètiques (sobretot les del petroli) i la presa de consciència sobre la contaminació ambiental de les dècades de 1960 i 1970.[2] El llibre de Rachel Carson, Silent Spring, publicat el 1962,[3] és considerat un dels primers esforços inicials per a descriure el desenvolupament sostenible relacionat amb la construcció ecològica. El moviment dels edificis sostenibles als Estats Units es va originar a partir de la necessitat i el desig de realitzar pràctiques constructives més eficients i respectuoses amb el medi ambient.
La construcció bioclimàtica reuneix una àmplia gamma de pràctiques, tècniques i habilitats per reduir i, finalment, eliminar els impactes dels edificis sobre el medi ambient i la salut humana. Sovint posa èmfasi en aprofitar els recursos renovables, per exemple, utilitzant la llum solar a través d’equips solars passius, solars actius i/o fotovoltaics, i utilitzant plantes i arbres a través de cobertes verdes, jardins pluvials i reducció de les aigües de pluja. S'utilitzen moltes altres tècniques, com ara utilitzar materials de construcció de baix impacte o utilitzar grava o formigó permeable en lloc de formigó convencional o asfalt per millorar la reposició d'aigües subterrànies.
Tot i que les pràctiques o les tecnologies emprades en la construcció d'edificis bioclimàtics estan en constant evolució i poden diferir de regió a regió, persisteixen principis fonamentals a partir dels quals es diversifica el mètode: localització i eficiència del disseny de l’estructura, eficiència energètica, eficiència de l’aigua, eficiència dels materials, millora de la qualitat ambiental interior, operacions i optimització del manteniment i reducció de residus i toxics.[4] L’essència de l’edificació bioclimàtica és l’optimització d’un o més d’aquests principis. A més, amb el disseny sinèrgic adequat, les tecnologies de construcció ecològica individuals poden treballar conjuntament per produir un major efecte acumulatiu.
Pel que fa a l’estètica de l’arquitectura ecològica o del disseny sostenible, hi ha la filosofia de dissenyar un edifici en harmonia amb les característiques i els recursos naturals que l'envolten. Hi ha diversos passos clau per dissenyar edificis sostenibles: Prendre materials de construcció "verds" procedents de fonts locals, reduir càrregues, optimitzar sistemes i generar energies renovables en el mateix lloc.
Referències
- ↑ «Decálogo de Bioconstrucción, pautas a seguir» (en castellà). Eco Habitar, 10-06-2011. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Mao, 2009, p. 1.
- ↑ Vegeu bibliografia.
- ↑ «Green building» (en anglès). U.S. Environmental Protection Agency.
Bibliografia
- Carson, Rachel. Silent Spring (en anglès). Houghton Mifflin, 1962.
- Mao, Xiaoping; Lu, Huimin; Li, Qiming. A Comparison Study of Mainstream Sustainable/Green Building Rating Tools in the World (en anglès). 2009 International Conference on Management and Service Science, 2009. DOI 10.1109/ICMSS.2009.5303546. ISBN 978-1-4244-4638-4.
Vegeu també
Enllaços externs
