Vés al contingut

El santuari de setze mil·límetres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula episodi de televisióEl santuari de setze mil·límetres
The Sixteen-Millimeter Shrine Modifica el valor a Wikidata
SèrieLa Dimensió Desconeguda Modifica el valor a Wikidata
TemporadaLa Dimensió Desconeguda (sèrie de televisió de 1959, temporada 1) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi4 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorEl Senyor Denton al dia del judici final Modifica el valor a Wikidata
SegüentMitja hor a peu Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata
DirectorMitchell Leisen Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRod Serling Modifica el valor a Wikidata
ProductorBuck Houghton Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranz Waxman Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció173-3610 Modifica el valor a Wikidata
Durada25 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata

"El santuari de setze mil·límetres" (títol original en anglès "The Sixteen-Millimeter Shrine", protagonitat per Ida Lupino, és el quart episodi de la sèrie de televisió d’antologia La Dimensió Desconeguda. Es va emetre originalment el 23 d'octubre de 1959 a la cadena CBS. Ha estat doblat al català i es va emetre a TV3.[1]
El títol és una referència a les pel·lícules de 16 mm.

Narració d'obertura

[modifica]
« Imatge d'una dona mirant una pel·lícula. Gran pel·lícula d'un altre temps, una estrella brillant en un firmament que ja no forma part del cel, eclipsada pel moviment de la terra i el temps. Barbara Jean Trenton, el món de la qual és una sala de projeccions, els somnis de la qual estan fets de cel·luloide. Barbara Jean Trenton, atropellada per anys d'atropellament i fugida i estirada a la vorera infeliç, intentant desesperadament aconseguir el número de llicència de fama fugaç. »

Argument

[modifica]

L'envellida estrella de cinema Barbara Jean Trenton s'aïlla a la seva sala de projeccions privada, on recorda el seu passat veient les seves antigues pel·lícules dels anys trenta. En un intent de portar-la al món real, el seu agent Danny Weiss organitza un paper per a ella en una nova pel·lícula. La Barbara i l'home que dirigeix l'estudi, Marty Sall, però, històricament han tingut una relació polèmica; és més aviat menut, petit i callat. Li ofereix el paper de mare, cosa que ella rebutja, després Marty l'insulta, dient-li que viu en el passat i que qualsevol paper que rebria seria caritat. Bàrbara marxa enfadada. Quan la Barbara torna a casa, ella i Danny discuteixen quan decideix organitzar una festa per als seus amics de l'espectacle. Danny assenyala que tots aquests amics s'han mudat o han mort, i que ella segueix desitjant coses que estan mortes.

Després de la discussió, la Bàrbara, segons la seva criada, ha optat per quedar-se a la sala de projeccions dia i nit. Danny decideix portar-la a visitar un antic actor protagonista, ara també més gran, Jerry Herndon, retirat molts anys d'actuar i que dirigeix una cadena de botigues de queviures. Està horroritzada per l'aparença envellida del seu amic i els ordena que marxin. Després de la desafortunada visita, Barbara torna a la sala de projectors i munta una pel·lícula que presenta el jo més jove de Jerry. No acceptarà que el Jerry actual sigui el veritable i expressa el seu desig repetidament d'unir-se al de la pantalla; la pantalla es difumina en conseqüència.

La minyona de la Bàrbara ve amb un berenar i un cafè, només per trobar l'habitació buida, i està horroritzada pel que veu a la pantalla. Ella truca al Danny i, quan ve, li diu que, segons ella, la Bàrbara ha desaparegut de la casa. Engega el projector i veu, a la pel·lícula, el vestíbul davanter de la casa ple d'estrelles de cinema, semblant a les pel·lícules antigues. La Bàrbara baixa les escales, els dona la benvinguda a la festa i els diu que el sopar serà al costat de la piscina. Quan comença amb Jerry, Danny intenta tornar-la al 1959 i a la realitat. En resposta, fa un petó, llança la seva bufanda cap a la càmera i marxa. La pel·lícula s'acaba. Al vestíbul real, Danny troba la bufanda de la Barbara. "Als desitjos, Barbie", diu ell sàviament. "Als que es fan realitat".

Narració de cloenda

[modifica]
« Als desitjos que es fan realitat, a la força estranya i mística de l'animal humà, que pot agafar un somni de desig i donar-li una dimensió pròpia. A Barbara Jean Trenton, reina del cinema d'una altra època, que ha canviat la tomba en blanc d'una pantalla de projecció buida en un món privat. Pot passar a la Dimensió Desconeguda. »

Vista prèvia per a la història de la setmana vinent

[modifica]
« La setmana que ve, et convidem a fer un viatge estrany en el temps amb el Sr. Gig Young, que intenta fer l'èxode de tots els homes en el seu intent desesperat de reviure el passat. Oferim una història d'allò més estranya anomenada "Mitja hora a peu" i esperem que hi siguis per compartir-la amb nosaltres. Gràcies i bona nit. »

Repartiment

[modifica]

Notes de l'episodi

[modifica]

Aquest episodi conté diverses similituds amb la pel·lícula de Billy Wilder de 1950 Sunset Boulevard protagonitzada per Gloria Swanson i comparteix el mateix compositor i director de música, Franz Waxman.[2] Mitchell Leisen va dirigir els guions de Billy Wilder a la Paramount durant la dècada de 1930. També evoca The Star de 1952 amb Bette Davis, dirigida per Stuart Heisler i estrenada per Twentieth Century Fox.

Ida Lupino va dirigir més tard l'episodi de la cinquena temporada "The Masks". Va ser l'única persona que va actuar en un episodi i n'ha dirigit un altre, i l'única dona que va dirigir un episodi de La Dimensió Desconeguda.

Martin Balsam va tornar a protagonitzar l'episodi de la quarta temporada "The New Exhibit". Entre els seus dos episodis de La Dimensió Desconeguda, Balsam va aparèixer en tres pel·lícules icòniques de l'època: Psicosi, Esmorzar amb diamants i Cape Fear.

Referències

[modifica]
  1. «Tota la televisió». Presència, 697, 30-06-1985, pàg. 35 [Consulta: 9 gener 2024].
  2. Staggs, Sam. Close-up on Sunset Boulevard: Billy Wilder, Norma Desmond, and the Dark Hollywood Dream. Macmillan, 2003, p. 299, 300. ISBN 978-0312302542. 

Bibliografia complementària

[modifica]
  • DeVoe, Bill. (2008). Trivia from The Twilight Zone. Albany, GA: Bear Manor Media.
  • Grams, Martin. (2008). The Twilight Zone: Unlocking the Door to a Television Classic. Churchville, MD: OTR Publishing.

Enllaços externs

[modifica]