Vés al contingut

François Hollande

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrançois Hollande

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François Gérard Georges Nicolas Hollande Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Rouen (França) Modifica el valor a Wikidata
President de la República francesa
15 maig 2012 – 14 maig 2017
← Nicolas SarkozyEmmanuel Macron →
Copríncep laic d'Andorra
15 maig 2012 – 14 maig 2017
← Nicolas SarkozyEmmanuel Macron →
Conseller general Cantó de Visoas
20 març 2008 – 2012
Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2007 – 14 maig 2012 – Sophie Dessus →

Circumscripció electoral: primera circumscripció de Corresa
Diputat a l'Assemblea Nacional
19 juny 2002 – 19 juny 2007

Circumscripció electoral: primera circumscripció de Corresa
Alcalde de Tula
17 març 2001 – 17 març 2008
← Raymond-Max AubertBernard Combes →
Diputat al Parlament Europeu

20 juliol 1999 – 17 desembre 1999

Circumscripció electoral: França

Primer Secretari del Partit Socialista Francès
27 novembre 1997 – 26 novembre 2008
← Lionel JospinMartine Aubry →
Diputat a l'Assemblea Nacional
12 juny 1997 – 18 juny 2002
← Lucien Renaudie

Circumscripció electoral: primera circumscripció de Corresa
Diputat a l'Assemblea Nacional
23 juny 1988 – 1r abril 1993
← cap valor – Raymond-Max Aubert →

Circumscripció electoral: primera circumscripció de Corresa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciapalau de l'Elisi (2012–2017) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme i agnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Nacional d'Administració (1978–1980)
HEC Paris (–1975)
pensionnat Jean-Baptiste-de-La-Salle de Rouen
Universitat de Panteó-Assas
Institut d'Estudis Polítics de París
lycée Pasteur de Neuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Palau de l'Elisi
Brussel·les
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de França (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJulie Gayet (2022–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJulie Gayet (2014–2022)
Valérie Trierweiler (2007–2014)
Ségolène Royal (1978–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsJulien Hollande
 () Ségolène Royal
Thomas Hollande
 () Ségolène Royal
Flora Hollande
 () Ségolène Royal
Clémence Hollande
 () Ségolène Royal Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorges Hollande Modifica el valor a Wikidata  i Nicole Tribert Modifica el valor a Wikidata
GermansPhilippe Hollande Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1186879 Allocine: 235419 Metacritic: person/francois-hollande
Facebook: francoishollande.fr X: fhollande Instagram: fhollande Flickr: 65490374@N04 Musicbrainz: efe893c6-b93a-44b4-bee7-90c849b972bd Modifica els identificadors a Wikidata

François Gérard Georges Nicolas Hollande (Rouen, 12 d'agost de 1954) és un polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra entre 2012 i 2017. També és exprimer secretari del Partit Socialista i exalcalde de Tulle (Corresa). La seva exparella, Ségolène Royal, és també dirigent socialista i fou candidata a les eleccions presidencials de 2007. Va ser designat candidat del Partit socialista francès i alhora del Partit radical d'esquerra per l'elecció presidencial francesa del 2012 a conseqüència d'una elecció primària, que va guanyar a la segona volta contra Martine Aubry, el 16 d'octubre de 2011.

El 6 de maig guanyà la segona volta amb prop del 52% de vots esdevenint així el 24è president de la República francesa i el segon president socialista de la Cinquena República Francesa.

Biografia

[modifica]

François Hollande és el fill petit del doctor Georges Gustave Hollande, un metge otorrinolaringòleg i de Nicole Frédérique Marguerite Tribert, una treballadora social. El seu pare fou candidat en una llista d'extrema dreta a les eleccions municipals de Rouen el 1959 i el 1965. François Hollande va passar gran part de la seva infantesa a Bois-Guillaume, zona residencial als afores de la capital normanda, i va ser alumne a l'internat Jean-Baptiste-de-La-Salle de Rouen. Arran de les posicions polítiques del seu pare favorables a l'OAS i a la proximitat amb Jean-Louis Tixier-Vignancour la família hagué d'anar-se'n de la ciutat al primer trimestre del 1968. Després de vendre tots els béns i la clínica que tenia a la ciutat, el pare amb tota la família s'instal·là a Neuilly-sur-Seine, on s'inicià al comerç immobiliari.

François Hollande estudià al liceu Pasteur de Neuilly-sur-Seine, i després entrà a la Facultat de dret de París, on es llicencià en dret. Prosseguí els seus estudis a HEC de París i a l'Institut d'Estudis Polítics de París, on militava a l'UNEF-Renouveau, sindicat estudiant proper al Partit Comunista Francès. El 1980 va ser el 7è millor alumne de la promoció Voltaire de l'Escola Nacional d'Administració.

A finals des anys 1970, conegué la seva futura parella Ségolène Royal a l'ENA i després visqueren junts en unió lliure. Tenen quatre fills: Thomas (1984), Clémence (1986), Julien (1987) i Flora (1992).

Carrera política

[modifica]

La seva implicació a l'esfera política començà quan estudiava a HEC i militava al sindicat estudiant l'UNEF, va presidir aleshores el comitè de suport a la candidatura de François Mitterrand. El 1979 es va adherir al Partit socialista francès.

Després François Hollande va ser auditor al Tribunal de Comptes de 1980 a 1981. La seva primera participació en les eleccions es feu durant les eleccions legislatives del juny de 1981 com a candidat a la tercera circonscripció de la Corrèsa, feu tradicional de Jacques Chirac.

De 1983 a 1984 va ser director de gabinet de dos portaveus del govern francès, Max Gallo i Roland Dumas. El 1984, fou triat com a conseller referendari al Tribunal de Comptes. A conseqüència de la desfeta del Partit Socialista a les eleccions legislatives del 1986, Claude Allègre l'integrà en el grup d'experts que dirigia per a assessorar Lionel Jospin.

El 1988 es presentà a les eleccions legislatives que seguiren l'arribada del socialista François Mitterrand a la presidència de l'estat, i fou elegit diputat de la primera circonscripció de la Corrèsa amb un 53% dels vots. Fou designat després secretari de la Comissió de Finances a l'Assemblea Nacional francesa.

Esdevingué president del Consell nacional consultatiu dels minusvàlids el desembre de 1992. El novembre de 1994 fou triat com a secretari nacional del Partit Socialista encarregat de les qüestions econòmiques.

Primer Secretari del Partit Socialista

[modifica]

Després de l'èxit socialista a les eleccions legislatives franceses de 1997, i de l'accés de Lionel Jospin al càrrec de Primer Ministre de França,[1] al novembre Hollande fou triat per a succeir-lo com a primer secretari del Partit Socialista.[2]

A les eleccions regionals i cantonals de 2004 el Partit Socialista va guanyar 24 de les 26 regions franceses i dos terços dels cantons renovables en un moment en què la popularitat del 2n govern Raffarin estava en el seu nivell més baix, i el juny següent, el PS va obtenir el 28,9% dels vots a les eleccions europees, un rècord per a aquestes eleccions.

Durant la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2007 que perdé Ségolène Royal, s'oficialitzà la separació de la parella. Després de la derrota dels socialistes a les eleccions presidencials i legislatives del 2007 i les victòries a les municipals i cantonals del 2008, el Congrés de Reims de 2008 havia de marcar la línia general del partit i nomenar un nou primer secretari en substitució de François Hollande i una nova direcció. El congrés va veure la fragmentació en tres sectors, de Martine Aubry, Bertrand Delanoë i Ségolène Royal, oposades sobre el mètode i la personalitat per dirigir el partit. Finalment, el 25 de novembre de 2008, el consell nacional del partit va validar l'elecció de Martine Aubry amb el 50,04% dels vots emesos.[3]

El 2010 François Hollande reconegué oficialment la seva relació amb la periodista Valérie Trierweiler, amb qui vivia des del 2006.

Les eleccions presidencials del 2012

[modifica]

El 22 d'abril de 2012, amb el 28,63% dels vots (o sigui 10.272.705 vots) a la primera volta de les eleccions,[4] François Hollande es va situar com a millor candidat i es qualificà així per la segona volta que l'oposà el 6 de maig del 2012 al candidat de l'UMP, i llavors president francès, Nicolas Sarkozy.

El 6 de maig de 2012, François Hollande guanyà la segona volta,[5] amb el 51,62% dels sufragis davant el seu rival, Nicolas Sarkozy, que obtingué el 48,38% dels vots; així aconseguí d'esdevenir el 24è president de la República francesa. La seva investidura com a nou dirigent de l'estat es feu el 15 de maig de 2012, convertint-se en el segon socialista a prendre possessió de la Cinquena República.

Presidència de la República

[modifica]

François Hollande es va convertir en President de la República en guanyar la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2012,[5] i el Partit Socialista va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions legislatives franceses de 2012. Hollande va escollir Jean-Marc Ayrault com a primer ministre. El 31 de març de 2014 el govern va dimitir en bloc,[6] després que en les eleccions municipals de 2014 va perdre l'administració en unes 155 ciutats i es va posicionar al segon lloc per darrere de la Unió per a un Moviment Popular (UMP),[7] i Hollande nomenà Manuel Valls com a primer ministre.[8] La seva presidència va experimentar diverses dificultats polítiques, sobretot amb l'augment de l'atur, les protestes pel dret laboral, la lluita contra el terrorisme islamista, que va fer l'Atemptat contra Charlie Hebdo[9] i els atemptats de París del 13 i 14 de novembre, amb més d'un centenar de persones mortes,[10] i el moviment social a la Guaiana Francesa.[11]

Hollande va anunciar l'1 de desembre de 2016 que no optaria a la reelecció a les eleccions presidencials franceses de 2017 a causa del deteriorament de la seva valoració a l'opinió pública.[12] Manuel Valls dimití el 6 de desembre per preparar la seva precandidatura a les eleccions presidencials,[8] sent rellevat per Bernard Cazeneuve.[13] El seu mandat finalitzà el 14 de maig de 2017, després de les eleccions presidencials de 2017, que van veure la victòria del seu exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals Emmanuel Macron.

Obres

[modifica]
  • La gauche bouge, obra col·lectiva escrita amb el pseudònim de Jean-François Trans, editat per Jean-Claude Lattès, 1985.
  • L'Heure des choix. Pour une économique politique, amb Pierre Moscovici, 1991, ISBN 2-7381-0146-1.
  • L'Idée socialiste aujourd'hui, editat per Omnibus, 2001 (amb altres autors).
  • Devoirs de vérité, editat per Stock, 2006.

Referències

[modifica]
  1. «1997-2002, l'expérience de la gauche plurielle» (en francès). INA, 18-05-2022. [Consulta: 1r octubre 2023].
  2. «Renovación en el socialismo francés» (en castellà). El País, 24-11-1997. [Consulta: 20 agost 2024].
  3. «Jean-Luc Mélenchon quitte le PS». Le Figaro.
  4. «Présidentielle: Hollande a obtenu 10.272.705 voix, Sarkozy 9.753.629 au 1er tour» (en francès). Le Point, 25-04-2012. [Consulta: 6 maig 2012].
  5. 5,0 5,1 «Hollande guanya els comicis i serà també el nou copríncep». El Periòdic, 07-05-2012. [Consulta: 17 agost 2024].
  6. «Valls anuncia la dimissió del govern francès i Hollande li encarrega la formació d'un de nou». CCMA, 25-08-2014. [Consulta: 31 desembre 2019].
  7. «Francia celebra elección legislativa parcial» (en castellà). Telesur, 01-02-2015. [Consulta: 27 agost 2024].
  8. 8,0 8,1 «Manuel Valls dimiteix com a primer ministre per optar a la presidència». Diari d'Andorra, 06-12-2016. [Consulta: 22 agost 2024].
  9. «Charlie Hebdo attack – latest» (en anglès). BBC News, 07-01-2015. [Consulta: 7 gener 2015].
  10. «Massacre terrorista a París». Ara, 13-11-2015. [Consulta: 27 agost 2024].
  11. Marot, Laurent. «En Guyane, un accord à 3 milliards d’euros met fin à un mouvement inédit» (en francès). Le Monde, 22-04-2017. [Consulta: 28 agost 2024].
  12. Revol, Michel. «1er décembre 2016 : Hollande renonce à se représenter à la présidentielle» (en francès). Le Point, 01-12-2021. [Consulta: 27 agost 2024].
  13. Sans, Alícia «Cazeneuve, nou primer ministre de França en substitució de Valls». Ara, 06-12-2016.

Enllaços externs

[modifica]