Vés al contingut

Gaibiel

Plantilla:Infotaula geografia políticaGaibiel
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 55′ 33″ N, 0° 29′ 45″ O / 39.925833333333°N,0.49583333333333°O / 39.925833333333; -0.49583333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
CapitalGaibiel Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població197 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,9 hab./km²)
Gentilicigaibielana, gaibielà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18,08 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud517 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDimarts
Festa patronalCrist de la Sed
Primera quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Pelayo Calvete Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12415 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12065 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12065 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgaibiel.es Modifica el valor a Wikidata

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

Geografia

[modifica]

El terme es troba al vessant meridional de la serra d'Espadà i està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constituïx el major atractiu paisatgístic. No debades el topònim Gaibiel, d'orige àrab, vol dir «el bosc».[1] A més a més, s'hi poden trobar les fonts del Camí de la Vall, l'aigua de la qual es recomana per a les malalties renals, i la del Xúquer o la del Vicari; i pous com ara el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són la Costalata (713 msnm), el Pinar (608 m), l'Aceitenegro (709 m) i l'Ajedrea (649 m).

Història

[modifica]

El primer testimoni de població es troba a les coves del cim de Las Simas, a on visqueren humans durant el paleolític i l'edat del bronze, però els primers documents que parlen de Gaibiel són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria d'orige àrab a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320, quan el rei Jaume el Just (1267-1327) va posar sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia. Un incident de l'any 1379 en què els moros faltaren a les seues obligacions fon aprofitat pel senyor per a endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, va passar als dominis d'eixa casa. L'any 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel, va concedir la carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya. En 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. En 1818 va passar a la Corona, després de diversos plets amb els Priego.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.125 1.102 1.060 916 767 775 629 430 330 221 203 195 204

Economia

[modifica]

La ramaderia constituïx la major riquea productiva del municipi. Quant a l'agricultura, està basada en el secà, destacant productes com ara la garrofa, l'ametla o l'oliva. A més, estan en expansió el sector servicis gràcies als estiuejants.[2]

Monuments

[modifica]
Castell de Gaibiel
  • Torre de Dalt. Torre guaita d'origen musulmà; rep eixe nom per la forma de les escasses restes, que se semblen a un dit assenyalant el cel.

Festes i celebracions

[modifica]
  • Crist de la Sed. Se celebra el primer dilluns de setembre i és la festa major. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
  • Divina Pastora. Se celebra darrer diumenge de setembre.
  • Les Filles de Maria. Se celebra el darrer diumenge d'agost.
  • Moros i Cristians. Se celebren la darrera setmana de juliol.

Referències

[modifica]
  1. Barceló, Carme. Noms aràbics de lloc. Alzira: Bromera, 2010, p. 58 (col·lecció Essencial). ISBN 978-84-9824-650-6. 
  2. Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes (en valencià). vol. III. València: Foro Ediciones, S.L, 1995, p. 70. ISBN 84-8186-021-2. 

Enllaços externs

[modifica]