Vés al contingut

Parteni de Nicea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaParteni de Nicea
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Nicea Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura i literatura clàssica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, mitògraf, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Parteni de Nicea (grec antic: Παρθένιος, llatí: Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata. També va escriure cants fúnebres, elegies i algun breu poema èpic.

Biografia

[modifica]

Esteve de Bizanci i l'enciclopèdia Suides diuen que era nadiu de Nicea. Altres fonts el fan nadiu d'Apamea. Era fill d'Heraclides i Eudoranor (o Teta).[1]

Fou fet presoner per Cinna a la guerra contra Mitridates VI Eupator i convertit en esclau, per bé que posteriorment va rebre la manumissió en reconeixement a la seva cultura literària. Va ser mestre de llengua grega a Nàpols, on va tenir d'alumne a Virgili.[2]

Es creu que encara seria viu en època de Tiberi, ja que aquest emperador el posava de model a imitar,[3] la qual cosa sembla molt de temps: 77 anys entre la mort de Mitridates i la pujada al tron de Tiberi, és a dir que hauria d'haver estat fet presoner sent un infant, i hauria mort molt vell. Va florir en el regnat d'August al final del segle i aC.

Obra

[modifica]

La Suda el considera un poeta elegíac i autor de versos de diverses mesures. [a] Només es conserva una obra seva, en prosa, Erotica Pathemata (Ἐρωτικὰ Παθήματα, «Dissorts d'amor»).[4]

Erotica Pathemata

Aquesta obra va ser escrita, segons diu l'autor en el prefaci, de a forma més breu possible. Està dedicada al poeta Gai Corneli Gal com un dipòsit, del qual es pot treure material. Es tracta d'una col·lecció de trenta-sis històries d'amor resumides, totes elles amb final tràgic, preses d'històries de vegades mitològiques, de vegades basades en personatge històrics, però ja narrades per altres poetes. Com que Parteni generalment diu el nom d'aquests autors, l'obra ha adquirit més valor per ser el mitjà per obtenir informació sobre poetes alexandrins els treballs dels quals s'han perdut. Juntament a l'argument amorós, toca de passada, altres temes menys propers com el canibalisme, l'incest, la pederàstia o la necrofília.

Els personatges sobre els que tracta l'Erotica Pathemata són:

  1. Lircos
  2. Polimela
  3. Evipe
  4. Enone
  5. Leucip, fill de Xanti
  6. Pal·lene
  7. Hipparí d'Heraclea
  8. Herippe
  9. Policrite
  10. Leucone, esposa de Cyanip
  11. Biblis
  12. Calcus
  13. Harpalice
  14. Anteus, amant de Cleobea
  15. Dafne
  16. Laòdice
  17. Cratea, mare de Periander
  18. Neera
  19. Pàncratis, filla d'Ifimèdia
  20. Mèrope, filla d'Enopió
  21. Pisidice de Metimna
  22. Nanis
  23. Quelidonis
  24. Hiparí
  25. Fail·lo
  26. Apríate
  27. Alcínoe
  28. Clite
  29. Dafnis
  30. Celtine
  31. Dimoetes
  32. Antipe
  33. Assaon
  34. Còrit
  35. Eulimene
  36. Arganthone
Altres obres

Els títols d'altres obres de Parteni són:

  • Ελεγει̂α εὶς ̓Αφροδίτην o ἐλεγείαι, ̓Αφροδίτη (Elegia a Afrodita)
  • Αρήτης ἐπικήδειον (El funeral d'Areté)
  • Ρήτης ἐγκώμιον (Lloança explícita)
  • Ανθίππη (Antippa)
  • Εἰς ̓Αρχελαί̈δα ἐπικήδειον (Funeral d'Arquelaida)
  • Εἰς Αὐξίθεμιν ἐπικήδειον (Funeral d'Auxitemis)
  • Βίας (Biant)
  • Δη̂λος (Delos)
  • Ηρακλη̂ς (Heracles)
  • ́Ιφικολς (Íficles)
  • Κριναγόρας (Crinàgores)
  • Λευκαδίαι (Lèucada)
  • Προπεμπτικόν (Propempticon, poema de comiat)
  • Un text sobre el moretum
  • Μεταμορφώσεις (Metamorfosis)

Manuscrit i edicions

[modifica]

Es conserva un únic manuscrit de l'obra de Parteni, que s'anomena Palatinus Heidelbergensis graecus 398 i probablement fou escrit a mitjan segle ix. El manuscrit conté, a més, una combinació de textos sobre geografia, extractes de treballs d'Hesiqui d'Alexandria, un recull de paradoxes, epístoles i mitologia.[5]

La primera impressió o edició prínceps es va fer el 1531, a Basilea per l'editor Janus Cornarius a la impremta de Johann Froben.

Notes

[modifica]
  1. «ἐλεγειοποιὸς καὶ μέτρων διαφόρων ποιητής»

Referències

[modifica]
  1. J. L. Lightfoot, 1999, p. 9.
  2. Macrobi, Saturnalia V. 18
  3. Suetoni, Tiberi, LXX, 2
  4. Cuartero Iborra, Francesc J. Parteni de Nicea. Dissorts d'amor. Barcelona: Tipografia Emporium - Fundació Bernat Metge, 1982, p. 136 (Escriptors Grecs, 217). ISBN 84-7225-219-1.  Arxivat 2016-03-25 a Wayback Machine.
  5. J. L. Lightfoot, 1999, p. 304.

Bibliografia

[modifica]
  • J. L. Lightfoot. Parthenius of Nicaea: the poetical fragments and the Erōtika pathēmata. Oxford: Loeb Classical, 1999. 

Enllaços externs

[modifica]