Vés al contingut

Claraïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralClaraïta

Claraïta de Weißen Schrofen, Ringenwechsel, Schwaz, Tirol, Österreich (camp de visió 4 mm)
Fórmula químicaCu2+₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O
Epònimmina Clara Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Clara, vall Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.DA.30
Nickel-Strunz 9a ed.5.DA.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana16b.4.3.1 Modifica el valor a Wikidata
Heys11.6.6
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Colorblau verdós
Exfoliacióperfecte en pseudo-{1010}
Duresa2
Lluïssorvítria
Diafanitatsemitransparent
Densitat3,35 g/cm³ (mesurada), 3,34 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,751 nε = 1,645
Birefringènciaδ = 0,106
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1981-023
Any d'aprovació1982
SímbolClar Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La claraïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la mina Clara, a Oberwolfach (Alemanya), indret on els primers espècimens van ser recol·lectats.[2]

Característiques

[modifica]

La claraïta és un carbonat de fórmula química Cu2+₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O, un hidroxi-carbonat-arsenat-sufat de coure. Cristal·litza en el sistema trigonal en crostes i esfèrules compostes de cristalls tabulars divergents a pseudorhomboèdrics, de fins a 0,5 mm. És de color blau verdós i la seva duresa en l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la claraïta pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita, takovita i coalingita.

Formació i jaciments

[modifica]

La claraïta es forma com a mineral secundari poc freqüent en els dipòsits de Cu-Zn oxidats.[2]

La claraïta ha estat trobada únicament a Europa, a les regions de Carinthia, Salzburg i Tirol (Àustria), Occitània i Provença – Alps – Costa Blava (França), Baden-Württemberg, Baixa Saxònia i Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), Borsod-Abaúj-Zemplén (Hongria), Friül - Venècia Júlia, Ligúria, Toscana (Itàlia) i Valais (Suïssa). A Catalunya hi ha un jaciment de claraïta a la mina les Ferreres, a Rocabruna (El Ripollès, Província de Girona); al País Valencià, a la mina Amorosa, a Vilafermosa (Castelló).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, atzurita, olivenita, barita, fluorita, quars, devil·lina i guix.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Claraite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «claraite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 gener 2017].