Vés al contingut

Dècima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'estrofa. Si cerqueu l'impost, vegeu «delme».

La dècima és una estrofa de deu versos isosil·làbics, normalment heptasíl·labs, que segueix l'esquema abbaaccddc. Fou creada al segle xvi per l'escriptor pre-barroc castellà Vicente Espinel (1550-1624), per això també se l'anomena espinela. Aquesta estrofa no permet l'ús del punt entre el vers cinquè i el sisè, a fi d'unir les dues parts que la formen.

En la literatura catalana fou Francesc Vicent Garcia (1582-1623), més conegut com a Rector de Vallfogona, qui primer la va utilitzar. És el cas del poema A una dama, que patint una gran set, li don son galant un gerro d'aigua:

« De la caritat vinguí

a conseguir finor,
puix que he apagat l'ardor
a la que me'l causa a mi.
Quann ab son preciós robí
l'aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il·lustrà
de resplendor carmesina
fent amb sa boca divina
lo miracle del Canà.

»
— Rector de Vallfogona

En el segle XX han treballat aquesta composició autors tan diversos com Josep Maria López-Picó, Llorenç Moyà, Blai Bonet, Llorenç Vidal o Enric Casasses.

Bibliografia

[modifica]
  • BARGALLÓ, Josep. Què és la mètrica. Barcelona. Edicions 62. Proa, 2007
  • BARGALLÓ, Josep. Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona. Editorial Empúries, 2007