Fragment: «[...] li mirà els ulls, i quan els ulls d'ella es fongueren amb els seus va saber que en aquella mirada la seua vida esPuntuació: 3-3'5/5 ⭐
Fragment: «[...] li mirà els ulls, i quan els ulls d'ella es fongueren amb els seus va saber que en aquella mirada la seua vida es perdria o es guanyava per sempre.»
Opinió: Aquest any Proa ha recuperat i reeditat aquesta obra de Joan F. Mira, originària de l'any 1998. L'obra recull quatre relats, força breus, basats en fets històrics i que tenen com a eix central l'amor. A més, totes les històries i personatges tenen a veure amb els Països Catalans.
A tall de resum molt ràpid i com exposa la sinopsi, el primer relat explica la història d'un comte feudal que fou processat per sodomia; el segon, narra la crònica d'un sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius; el tercer, una història d'amor amb un final tràgic, que transcorr a la Mallorca del segle XVIII, entre un militar i una monja; i, finalment, però no menys important, el quart relat explica la història d'uns amants barcelonins que conclou amb un final feliç.
Vull destacar la gran feina de documentació per part de l'autor, ja que es veu reflectida en totes i cadascuna de les històries. Veurem que l'obra compta amb una gran qualitat lingüística, i la combinació d'un català actual amb fragments amb llatí, català antic, castellà i portuguès. Aquests fragments i cites que apareixen són part dels documents que l'autor ha consultat i ha fet servir com a base i argument d'aquestes històries i que, en paraules seves, són fidels als reals.
A mi aquest llibre m'ha recordat a “Moments estel·lars de la humanitat“, de Stefan Zweig, per la seva estructura i perquè de la mateixa manera combinen crònica històrica amb literatura. Després de la lectura d'aquests dos llibres, m'he adonat que aquest tipus d'obres m'agraden molt, ja que me permeten conèixer fets històrics d'una manera entretinguda i amb uns tocs de ficció....more
Fragment: «Projecto una imatge aèria del nostre grupet fent via, trepitjant la mateixa ferida per on plorava ahir, però ara que laPuntuació: 1'5-2/5 ⭐
Fragment: «Projecto una imatge aèria del nostre grupet fent via, trepitjant la mateixa ferida per on plorava ahir, però ara que la camino en la direcció contrària sento certa clausura, un primer istme d'alleujament. És com si a cada passa que faig, el camí m'expliqués que no marxarà mai, que sempre serà aquí, com una cicatriu, però que quan arribi la primavera l'herba del voltant creixarà i el cobrirà de flors i de vida.»
Opinió: Sabeu aquests llibres que vos entren per la vista? Idò això me va passar amb aquest llibre. El veia per totes bandes i quan vaig llegir la sinopsi no me'l podia treure del cap, així que no m'ho vaig pensar dues vegades i el vaig comprar. Supòs que en veure que la protagonista no sabia què fer una vegada acabés la universitat, no sabia quina era la seva vocació, m'hi vaig sentir una mica identificada i això me va acabar d'empènyer a llegir-lo.
No obstant això, se m'ha quedat una mica descafeïnat, potser hi esperava una altra cosa, no ho sé. És cert que és un llibre entretingut per passar l'estona, gens exigent amb el lector. Una novel·la fresca, despreocupada, actual, divertida, m'ha tret una rialla algunes vegades, ho he de reconèixer. Un llibre on no hi passa res més que la vida mateixa.
La història comença amb la Rita, la nostra protagonista, que es troba a l'últim any del grau de psicologia, però quan va a cercar l'última nota veu que ha suspès i no es pot graduar. Es sent perduda i no sap què fer amb la seva vida. Sense voler-ho ni cercar-ho acaba fent d'au-pair a Atlanta, als Estats Units durant un any i acaba a una família que és tot el contrari a ella i uns nens que semblen el mismíssim Einstein. Al principi pensa que s'ha equivocat, que no és el seu lloc, que s'equivoca constantment, però a poc a poc va aprenent, es supera a ella mateixa i acaba trobant la seva vocació.
És cert que en alguns aspectes m'he sentit identificada amb la Rita i que alguns personatges són entranyables, fins i tot que m'he entretingut en alguns moments de la lectura, però això no ha estat suficient per convèncer-me, per A o per B no he acabat d'entrar del tot en la història. Pens què és un mal llibre? No, simplement crec que no ha estat per mi. N'hi ha per tant? Tampoc....more
Que Zweig és un dels millors narradors que ha tengut la literatura és innegable. Lectura rere lectura ho vaig reafirmant i, a jo, tot lo que escriu aqQue Zweig és un dels millors narradors que ha tengut la literatura és innegable. Lectura rere lectura ho vaig reafirmant i, a jo, tot lo que escriu aquest senyor me fascina, que voleu que vos digui!
La història que se'ns presenta a 'Nit fantàstica' transcorre en menys de 24 hores i comença dient-nos que es tracta d'un manuscrit trobat. Després d'aquest breu incís ens endinsam de ple en la història, que és narrada pel baró R., un aristòcrata ric, que es mou dins l'alta societat, que decideix deixar escrit un succés que el va sacsejar fins a l'èxtasi per tal de no oblidar-ho mai.
Observem, doncs, que Zweig juga amb el temps. És a dir, ens anticipa un succés (sense dir-nos quin, òbviament) que després va desgranant a poc a poc i no només això, sinó que ens endinsarem de ple en la psicologia del protagonista i veurem com a partir d'un acte reprovable canvia la seva visió de veure el món....more
M'havien xerrat tan bé d'aquest llibre que passava pena que les expectatives me juguessin una mala passada o bé que no acabés sent per tant, és més, hM'havien xerrat tan bé d'aquest llibre que passava pena que les expectatives me juguessin una mala passada o bé que no acabés sent per tant, és més, hi va haver un moment que anava tan perduda, que no sabia com se'n sortiria l'autora, que creia que el final m'acabaria decepcionat. Però no, WOW! Increïble final, no l'havia vist venir aquesta!
És un llibre que crec que val pena entrar-hi sense conèixer la història, així que faré un breu resum: deu persones són convidades per Mr. Owen a passar uns dies a una mansió/hotel, que es troba a una illa que de per si ja genera força rebombori. Durant la primera veu totes i cadascuna d'aquestes persones, que entre elles són desconegudes, són acusades d'haver comès un assassinat que la justícia en el seu moment va dictaminar que no, que eren innocents. A partir d'aquí, comencen a morir un darrere l'altra, de la mateixa manera com passa en una cançó infantil que resulta que es troba a les habitacions d'aquests hostes....more
“Púding de Nadal” és l'última lectura que vaig fer abans d'acabar l'any. Aquest llibre es va publicar l'any 1932 i l'editorial Univers l'ha portat al “Púding de Nadal” és l'última lectura que vaig fer abans d'acabar l'any. Aquest llibre es va publicar l'any 1932 i l'editorial Univers l'ha portat al català a través d'una col·lecció nadalenca que actualment consta de tres títols.
Al més pur estil i humor britànic, Nancy Mitford, ens presenta aquesta història divertida, amb toc de crítica a l'alta societat anglesa i plena de personatges excèntrics que parlen frívolament de l'amor i defensen els matrimonis de conveniència, entre altres coses.
La història comença amb la figura del Paul Fotheringay, un escriptor que ha obtingut un gran èxit amb la seva última novel·la, ara bé, no és l'èxit que desitjava. Ell va escriure un drama, però tothom s'ha agafat el seu llibre com una comèdia. Per tal de recuperar la seva reputació decideix escriure la biografia de Lady Maria Bobbin, una poeta victoriana. Per poder fer-ho necessita accedir als seus diaris, així que demana permís a una predecessora seva, l'actual Lady Bobbin, però no li permet. Així que amb l'ajuda de l'Amabelle Fortescue i el Bobby, el fill de Lady Bobbin, ideen un pla perquè el Paul es faci passa pel tutor del nen i així pugui accedir als diaris. A partir d'aquí, anirem coneixent altres personatges, cadacun més especial que l'anterior, i ens introduirem en una història plena d'embulls.
Si li hagués de posar un però seria el final, ja que és força precipitat. I que la història, més enllà d'ambientar-se als dies posteriors de Nadal, no té res de nadalenca....more
He allargat tant com he pogut aquest llibre perquè no volia que s'acabés i quan va arribar el moment, vaig tancar-lo amb un nu a la gola, el mateix quHe allargat tant com he pogut aquest llibre perquè no volia que s'acabés i quan va arribar el moment, vaig tancar-lo amb un nu a la gola, el mateix que m'imagin que tenia l'autora en escriure'l, ja que ha de ser molt dolorós exposar al món la seva història familiar sense amagar-ne res, ni els episodis més foscos.
És un llibre dur, impactant i colpidor de no-ficció on De Vigan combina dues veus narratives: una en què narra els fets i l'altra en què explica el procés d'escriptura d'aquesta novel·la autobiogràfica. A més, tota la narració està envoltada d'una melancolia que t'arriba directa al cor.
En aquest llibre De Vigan explica la història de la vida de la Lucile, la seva mare, la qual, després d'uns dies de no saber-ne res, es va trobar morta. Ens endinsarem de ple en la vida de la Lucile, una vida aparentment feliç, però res més lluny d'això. Des de petita, la seva vida ha estat marcada per mals moments i ja, d'adulta, la cosa no millora, ans al contrari, a poc a poc va caient dins un pou del qual ja no podrà sortir. Però no només això, si bé és cert que la Lucile és qui se situa al centre de la història també hi trobem tota una trama familiar, coneixerem algunes de les seves amistats i, fins i tot, els seus amants.
Finalment, m'agradaria mencionar que la dona que apareix a la portada és la Lucile i amb aquestes paraules la descriu De Vigan: “La Lucile hi apareix de perfil, porta un jersei de coll girat negre, té una cigarreta a la mà esquerra, sembla que està mirant algú o alguna cosa, però probablement no mira res, el seu somriure és d'una obscura dolçor.”
En definitiva, podríem dir que l'autora ha fet un dur, però bell homenatge a la seva mare....more
Ara que ens trobem en ple #Blackhistoryjuly no vull perdre l'oportunitat de recomanar-vos aquest llibràs. Tot i que no cal que el llegiu per emmarcar-Ara que ens trobem en ple #Blackhistoryjuly no vull perdre l'oportunitat de recomanar-vos aquest llibràs. Tot i que no cal que el llegiu per emmarcar-lo dins aquesta iniciativa, eh, podeu fer-ho en qualsevol època de l'any, ja que de veritat que val moooolt la pena!
A través d'una història dura, colpidora i trepidant, coneixerem a la Cora, una esclava que aconsegueix escapar d'una plantació de cotó del sud dels EEUU. Per fer-ho, l'autor s'inspira en el 'Ferrocarril subterrani', una xarxa clandestina real, capitanejada per abolicionistes, que va existir als EEUU i que tenia com a objectiu ajudar als esclaus dels sud, que pertanyien a estata esclavistes, a escapar per tal que poguessin arribar a estats lliures del nord.
La veritat és que l'estil narratiu de Colson és genial, les descripcions que fa, la construcció dels personatges, la quantitat de temes que toca... En definitiva, tot en general és una meravella.
P.D.: Són molts els membres que formen part d'El reducte català que han recomanat aquest llibre, així que aprofitaré per marcar la casella "llibre recomanat per algú del Reducte" del #RepteReducte24...more
La història transcorre en el si d'un sopar. Mare, fill i filla, aquesta última és la narradora, estan asseguts a la taula amb una font de musclos al dLa història transcorre en el si d'un sopar. Mare, fill i filla, aquesta última és la narradora, estan asseguts a la taula amb una font de musclos al davant que han preparat per celebrar l'ascens del pare, però aquest no arriba. Va passant el temps i, a poc a poc, els personatges, a través de pensaments que fins ara no havien estat capaços d'expressar, desgranen la seva "família perfecta" i la figura paterna.
Aquesta història val més pel que no diu que pel que se'ns diu, és a dir, per tot allò que la narració deixa intuir al lector. És una autèntica crítica al sistema patriarcal i a les relacions de poder.
Sincerament, de tots els #PetitsPlaers que he llegit, ara per ara, és un dels millors, no podia aturar de llegir i només puc dir-vos una cosa més: si encara no l'heu llegit, feu-ho! És un llibre que val molt, però molt, la pena....more
«Aquest llibre és el meu agraïment tarda per a tots ells, que em van retornar a la meva llengua, l'única pàtria que em quedava i l'única que no em fer«Aquest llibre és el meu agraïment tarda per a tots ells, que em van retornar a la meva llengua, l'única pàtria que em quedava i l'única que no em feriria.»...more
Fragments: «Eren dos cossos que es trobaven després del sol implacable i de la sorra d'un desert, cadascú del seu. Després de moltPuntuació: 1'5-2/5 ⭐
Fragments: «Eren dos cossos que es trobaven després del sol implacable i de la sorra d'un desert, cadascú del seu. Després de molta set.»
«[...] respon que, a ell, les llàgrimes no l'espanten, són bones, desfan nusos de dolor.»
Opinió: Amb aquest llibre Maria Barbal va guanyar el Premi Josep Pla l'any 2021. “Tàndem” és un llibre breu, costumista i força senzill que es llegeix d'una tirada. La història se'ns narra des de dos punts de vista: el de l'Armand i el de l'Elena, els nostres protagonistes.
Els temes que l'autora hi plasma són: la falta de comunicació i la necessitat d'aquesta; la importància de les decisions i com aquestes condicionen la nostra vida; les relacions personals, des de les relacions de parella, passant per les d'amistat i les que hi ha entre pares i fills: les segones oportunitats; i, finalment, el pas del temps.
El que més m'ha agradat del llibre és que aquesta història d'amor passi entre persones majors, jubilades. El que menys que sigui tan previsible.
Finalment, i com a curiositat, vos deix el significat de “Tàndem”, segons recull el DIEC, i que jo no coneixia fins ara:
1 m. [LC] Conjunt de dues o més peces o mecanismes, giratoris o desplaçables, muntats de tal manera que es poden accionar alhora. 2 m. [LC] [TRG] Bicicleta per a dues o més persones plaçades l’una darrere l’altra....more
Només puc començar aquesta ressenya d'una manera i és donant l'enhorabona a @edbarcino per aquesta passada d'edició que han fet. No només és que visuaNomés puc començar aquesta ressenya d'una manera i és donant l'enhorabona a @edbarcino per aquesta passada d'edició que han fet. No només és que visualment sigui una preciositat, sinó que han cuidat tots els detalls. És més, m'ha fet il·lusió veure els noms d'alguns professors que he tengut al consell d'assessors.
L'edició compta amb una introducció, un postfaci, un apartat de bibliografia i un glossari. Sí, sí, com ho llegiu, un glossari. Voleu saber per què? Doncs perquè han estat el més fidel possible a l'original i, per tant, el text que se'ns presenta és prefabrià, és a dir, no segueix les normes ortogràfiques actuals. És més, està ple de mots i expressions de la llengua col·loquial del moment i de la zona de l'alta Garrotxa, que malauradament em fa l'efecte que s'han perdut o s'estan perdent.
"La punyalada" és considerat un clàssic contemporani de la literatura catalana que ens transporta al bandolerisme més sagnant que es va viure a l'alta Garrotxa. La història ens arriba en forma de manuscrit i a través de la veu de l'Albert, un dels protagonistes de la història. Aquest i l'Ivo, encara que siguin dues persones molt diferents i que l'Ivo dominava a l'Albert, es podria dir que durant la infància i l'adolescència eren amics. Però acaben esdevenint eterns rivals i enemics a causa de la Coralí, la dona amb qui s'havia de casar l'Albert i que l'Ivo, també conegut com a l'Esperver, el més gran trabucaire del moment, va raptar just abans del casament. A partir d'aquest fet ens endinsem en una novel·la de persecució i plena de reflexions entorn la condició humana....more
Frase: «Les lleialtats. Són llaços invisibles que ens lliguen als altres –tant als vius com als morts–, són promeses que hem murmurat i que no sabem lFrase: «Les lleialtats. Són llaços invisibles que ens lliguen als altres –tant als vius com als morts–, són promeses que hem murmurat i que no sabem les repercussions que tenen; fidelitats silencioses, contractes firmats quasi sempre amb nosaltres mateixos, consignes admeses sense haver-les sentit, deutes que allotgen en els replecs de la memòria.»
Opinió: Després de quedar encisada per “Les gratituds”, tenia clar que havia de continuar llegint a l'autora. Aquesta vegada, he optat per una altra de les seves novel·les breus: “Les lleialtats”, una història curta, directa i colpidora, d'aquestes que te tenen amb un ai al cor.
Es tracta d'una novel·la coral, narrada a quatre veus. D'una banda, tenim en Théo, el gran protagonista i en Mathis, el seu millor amic, dos nins de dotze anys que entren a l'etapa adolescent. De l'altra, tenim a la Cécile, la mare d'en Mathis i la Hélène, la professora dels dos joves. Cadascun dels personatges té la seva pròpia història, però totes s'acaben lligant i tenen en comú en Théo.
Crec que és interessant anar coneixent aquests personatges i les seves històries a través de la lectura, així que no entraré a explicar-les, però sí que vos diré que no són fàcils, que fan mal, i que Vigan sap perfectament com fer-ho per fer-te empatitzar amb cadascun d'ells.
L'eix vertebral de la narració són les relacions familiars, posant èmfasi a les paternofilials, però també les socials i, sobretot, les lleialtats. Unes lleialtats que no tenen per què ser bones, com pot ser callar un abús per protegir un pare, i d'altres que sí que ho són, com la fidelitat i la lleialtat que hi ha entre els dos joves....more
Fragments: «Per més que es preguntés el perquè d'aquella sensació, no sabria la resposta; però era probable que vingués d'una esquPuntuació: 2'5-3/5 ⭐
Fragments: «Per més que es preguntés el perquè d'aquella sensació, no sabria la resposta; però era probable que vingués d'una esquerda deixada per un buit sobtat en el seu cor.»
«Era possible que una noia profundament adormida, que no deia res ni sentia res, ho sentís tot i ho digués tot a un vell que, per a una dona, havia deixat de ser home?»
Opinió: "La casa de les belles adormides" és una novel·la breu de l'escriptor Yasunari Kawabata, que fou el primer escriptor japonès guardonat amb el Nobel de Literatura l'any 1968.
Abans de res vull dir que, si bé és cert que jo no estic gens familiaritzada amb la literatura japonesa, crec que no és un llibre apte per tothom, és una història força inquietant i pertorbadora i moralment poc èticament correcte. No obstant això, amaga un rerefons molt interessant al voltant del pas del temps, la vellesa i la mort.
El llibre es divideix en cinc capítols que al seu torn són les cinc visites que fa l'Eguchi, el nostre protagonista, a la casa de les belles adormides. La casa és una espècie de prostíbul on la gent major passa el vespre amb una noia jove, nua i adormida, narcotitzada per ser més concrets. És a través d'aquestes visites que fem un viatge retrospectiu pels records i les relacions passades del nostre protagonista amb les dones que han format part de la seva vida: les seves amants, la seva dona, la seva mare i les seves filles....more
A "Muerte en el Nilo" (el teniu publicat en català per LaButxaca), el detectiu Hercule Poirot investiga la mort de la jove Linnet, una jove adinerada,A "Muerte en el Nilo" (el teniu publicat en català per LaButxaca), el detectiu Hercule Poirot investiga la mort de la jove Linnet, una jove adinerada, que es produeix durant la seva travessia a bord del Karnak per al Nil.
Com és típic en els llibres d'Agatha Christie ens trobem amb un munt de personatges que per x motius semblen ser sospitosos de l'assassinat. En aquest cas, vull destacar que el llibre compta amb una primera part que ens introdueix els personatges, la qual cosa ajuda a situar-nos. Ara bé, és cert que alguns estan més desenvolupats que d'altres.
És sens dubte un llibre que té tots els elements per mantenir-te enganxat, un passa pàgines en tota regla, ràpid de llegir, amb un llenguatge senzill i capítols curts. Perfecte per passar una tarda capbussat dins la història intentant investigar qui i per què ha matat a la Linnet. Personalment, he de reconèixer que aquesta vegada les meves sospites s'han complit i he endevinat qui és l'autor del crim. No obstant això, he gaudit molt de la lectura....more
En Joan Miquel Oliver segurament el coneixeu per la seva faceta de cantautor i membre del grup de música Antònia Font, però també escriu i té alguns lEn Joan Miquel Oliver segurament el coneixeu per la seva faceta de cantautor i membre del grup de música Antònia Font, però també escriu i té alguns llibres publicats.
Ara fa uns dies, vaig anar al concert que van fer al Palau Sant Jordi i, amb tota la ressaca emocional que arrosseg encara, era hora de llegir algun dels seus llibres i ves per on, que ha estat com si d'una cançó d'Antònia Font se tractés.
Aquest llibre és, sens dubte, l'anada d'olla més gran que he llegit mai. No té res sentit i, així i tot, l'he gaudit i m'ha fet riure bastant. Com ja he dit, podria ser perfectament una cançó d'Antònia Font, de fet, al llarg del llibre hi ha referències a les seves cançons, a llocs de Mallorca i a la mateixa discografia d'en Joan Miquel Oliver....more
"La festa" transcorr en una pensió dalt d'un penya-segat de Cornualles, on hi ha un seguit d'hostes (tots molt diferents entre ells) més els propietar"La festa" transcorr en una pensió dalt d'un penya-segat de Cornualles, on hi ha un seguit d'hostes (tots molt diferents entre ells) més els propietaris i els treballadors. Des de la primera pàgina coneixem el desenllaç de la història, és a dir, el penya-segat s'enfonsa i alguns moren i altres sobreviuen. És a partir d'aquesta premissa que retrocedim una setmana abans de l'accident i comencem a reconstruir què ha pogut passar.
Si bé és cert que he estat molt enganxada al llibre he de dir que la història se m'ha anat desinflant, no hi ha aquest misteri que diuen (o almenys jo no li he trobat). No obstant això, he gaudit molt dels personatges, de com estan construïts i de com, a poc a poc les anam coneixent, de com anam entrant a les seves vides i descobrim els seus secrets i pecats. M'he sentit una més d'ells, i m'encantaria passar una tarda amb tots i cadascun d'aquests personatges, m'han semblat de lo més divertits (i alguns una mica esquerps i odiosos, tot sigui dit). Me qued amb un regust dolç i amarg a parts iguals....more
Yolanda (dinsunllibre)
>
Books:
Read
(255)
Loading...
