Segona novel·la inacabada de Stendhal que llegesc. Aquesta vegada, però, no m'ha convençut tant com amb 'El rosa i el verd' (podeu trobar la ressenya Segona novel·la inacabada de Stendhal que llegesc. Aquesta vegada, però, no m'ha convençut tant com amb 'El rosa i el verd' (podeu trobar la ressenya d'aquest altre llibre al perfil), ja que m'ha costat més connectar amb la història. No obstant això, he de reconèixer que m'hagués agradat saber quin destí els esperava a Féder i a Valentine.
L'obra té com a protagonista a Féder, un jove que just just frega la majoria d'edat i que, en un rampell d'amor, es casa amb una jove actriu. Això no agrada al seu pare, un empresari benestant, així que Féder i la seva esposa es traslladen a París, però poc temps després d'instal·lar-s'hi ella mor.
Féder decideix quedar-se a París i exerceix com a pintor de retrats en miniatura i gràcies a Rosalinde, una ballarina molt aclamada entre la societat parisenca, aconsegueix fer-se un nom. És gràcies a aquesta professió que coneix a Valentine, de qui el nostre protagonista s'enamora profundament, però ella està casada amb un home ambiciós que també intenta fer-se un lloc dins la societat benestant parisenca.
Stendhal no només se centra en la trama amorosa, sinó que també fa un retrat de la societat burgesa de l'època....more
Ens trobem a Ciutat Jardí, una societat que gràcies a la Cura ha aconseguit erradicar la vellesa. Això vNyé. De bon llegir, però no li he vist el que.
Ens trobem a Ciutat Jardí, una societat que gràcies a la Cura ha aconseguit erradicar la vellesa. Això vol dir que els seus habitants, tot i tenir 90 anys, per exemple, tenen l'aspecte d'un jove de 20 anys. És el que ells anomenen "els feliços 20". Tot això ho gestiona la Fàbrica, que és el lloc on es pacta la vida que tindràs, fins i tot el dia i l'hora de la mort. No obstant això, tot i que tots els joves que ara neixen ja tenen aquesta condició, no va ser tan fàcil implantar-la i alguns dels membres de l'antiga societat s'hi van oposar.
Un dia, però, passa alguna cosa (no sabem el què) i tothom comença a envellir i a morir, i només queda l'Elisa Neri, la nostra protagonista, que per algun motiu no pateix el mateix final. Com que no sap què fer ni on anar s'embarca amb la intenció de morir al mig del mar, però arriba a l'illa de Sant Pere i allà descobrirà una cosa que li ha rondat el pensament diverses vegades.
En definitiva, una barreja de novel·la utòpica, per la societat que planteja, i apocalíptica per l'erradicació de la mateixa....more
He de reconèixer que a mi els autors clàssics com Austen me costen una miqueta, però que de tant en tant me ve de gust llegir alguna coseta així i aquHe de reconèixer que a mi els autors clàssics com Austen me costen una miqueta, però que de tant en tant me ve de gust llegir alguna coseta així i aquest estiu m'he decantat per aquesta breu novel·la epistolar que m'ha sorprès molt gratament. D'entrada perquè no sabia que me trobaria una novel·la epistolar i, si ja m'anau coneixent una miqueta, sabeu que tenc predilecció per aquesta mena d'històries i no només això, sinó que trob que en aquest cas funciona a la perfecció. D'altra banda, perquè m'he trobat un llibre lleuger, fresc i divertit que m'ha arribat en un molt bon moment. La meva idea era anar-lo intercalant amb un altre llibre, però he de reconèixer que no el vaig amollar fins a tenir-lo acabat, així que ja vos podeu fer una idea de lo que me va enganxar.
Com sempre dic, en ser un llibre tan curtet no vull revelar massa cosa, així que simplement diré que vos trobareu amb una protagonista, Lady Susan, molt atípica al seu temps. Una dona independent, calculadora i manipuladora que té com a objectiu casar a la seva filla i, de retruc, trobar un marit per ella. Dit així no sembla res de l'altre món, però hi ha tot un entrellat de xafardejos i personatges al darrere molt top....more
Vaig començar aquest llibre ara fa dos dies sense saber ben bé que m'esperava trobar-hi i el vaig acabar ahir, de tornada cap a casa, amb la sensació Vaig començar aquest llibre ara fa dos dies sense saber ben bé que m'esperava trobar-hi i el vaig acabar ahir, de tornada cap a casa, amb la sensació d'haver llegit un llibràs!
A través de 41 capítols breus que ens arriben en format de monòlegs interiors, de pensaments profunds, la protagonista d'aquesta història ens exposa la por de perdre a una persona estimada a partir d'un llenguatge cru, sincer i angoixant. I qui no ho ha pensat mai? Qui no s'ha imaginat la mort d'algú estimat? Qui no ha pensat que passarà una vegada ja no hi sigui?
És un llibre que vos recoman moltíssim, ja que segur que no vos deixarà indiferents. A mi m'ha deixat amb les ganes de descobrir més a aquesta autora i aquesta editorial....more
No sé com s'ho fa Dicker, però sempre aconsegueix mantenir-me ben enganxada!
En aquesta nova entrega torna el famós escriptor Marcus Goldman acompanyaNo sé com s'ho fa Dicker, però sempre aconsegueix mantenir-me ben enganxada!
En aquesta nova entrega torna el famós escriptor Marcus Goldman acompanyat de l'inspector Perry Gahalawood i s'enfrontaran a un cas que va succeïr a finals dels anys 90 i que ja està tancat i resolt. Però realment és així o hi va haver negligència policial? Hi ha un innocent a la presó o n'és realment el culpable?
En aquest llibre no només hi trobarem una trama policial, sinó que també farem una mica d'introspecció cap a l'interior del Marcus, la qual cosa ens permetrà conèixer i entendre més aquest personatge.
A més, m'agradaria comentar que aquest és el tercer llibre de la saga, tot i que a nivell temporal se situa entre 'La veritat sobre el cas Harry Quebert' i 'El llibre dels Baltimore'. Vol dir això que es pot alterar l'ordre de lectura? No! Si els voleu llegir ho heu de fer en l'ordre de publicació, ja que sinó se vos escaparan diverses coses d'aquest tercer llibre.
No he llegit altres llibres de l'autor que no siguin els protagonitzats per l'escriptor Marcus Goldman, però a mi aquesta saga me dona vida, ja que són llibres lleugers, que enganxen i que no te n'adones i ja has devorat i, per com acaba aquest sembla que, com a mínim, en tendrem una entrega més!...more
Opinió: Aquest quart fascicle s'ambienta en plena II Guerra Mundial i veurem com aquest esdeveniment afecte a Perdido i als seus Puntuació: 2'5-3/5 ⭐️
Opinió: Aquest quart fascicle s'ambienta en plena II Guerra Mundial i veurem com aquest esdeveniment afecte a Perdido i als seus habitants. També ha començat una nova etapa dins el clan Caskey. Les tensions familiars sembla que es van calmant i els membres més joves comencen a agafar més rellevància. Coneixerem la cara més vulnerable de la Míriam i veurem com, a poc a poc, es va acostant cada vegada més a la família. D'altra banda, arran d'un fet la Frances es comença a fer preguntes sobre ella i la seva mare.
Pel que fa a la meva opinió personal no ha canviat, així que si ja heu vist les ressenyes anteriors sabeu quina és, però per si qualcú no la coneix, es resumeix en un 'no n'hi ha per tant'....more
Fases: «Aquesta passió prenia la forma d'un sentiment dintre seu com el vi que bevien els primers dies de la primavera, lleuger, asPuntuació: 3'5/5 ⭐️
Fases: «Aquesta passió prenia la forma d'un sentiment dintre seu com el vi que bevien els primers dies de la primavera, lleuger, aspre, que pujava al cap, i amb una fragància especial, i aquell delit il·luminava el seu amor com el sol de maig caient sobre el vi en la tassa.»
«Els ulls de tots dos s'havien trobat, com els dels desconeguts que es creuen en un camí estret, i ell l'havia saludada, però sense reconeixement.»
Opinió: L'autora s'inspira en un famós cas real que va transcorre a Artigues, França, l'any 1539 per escriure aquesta novel·la (tot i que aquí situa els fets a Artigues, Alts Pirineus).
Per tal d'acabar amb l'enemistat de dues famílies terratinents, els caps de família decideixen casar els seus fills: la Bertrande de Rols, d'onze anys, i en Martin Guerre, que no era pas gaire més gran. D'entrada, no es fan massa cas (i no m'estranya, vaja, són dos xavalins), però passen els anys i comença a arrelar un sentiment entre els dos, fins al punt que arriben a tenir un fill. La relació entre la Bertrande i en Martin sembla que és bona, però a causa de les desavinences que pateix en Martin amb el seu pare, decideix marxar del mas i deixar la Bertrande i el nen allà.
Passen els anys i ningú té cap notícia sobre en Martin, no saben on és ni si es viu. Però un dia qualsevol, sense que ningú s'ho esperés torna. Tothom l'acull amb els braços oberts i li fan festes, fins i tot la Bertrande. Però un dia la Bertrande comença a sospitar i creu que aquell no és el seu marit, és cert que si pareix molt i que sap coses que només en Martin Guerre podria saber, però per la seva actitud i per com la tracta li salten les alarmes. I fins aquí puc llegir. Si voleu saber si és o no el vertader Martin Guerre haureu de llegir-lo.
P.D.: Crec que de tots els petits plaers que tenc (i no són pocs), la portada d'aquest és la que més m'agrada....more
Noemí Morral és poeta, il·lustradora i rapsoda i, amb 'una mort i trenta-tres vides' (obra guardonada amb el 31è Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla Noemí Morral és poeta, il·lustradora i rapsoda i, amb 'una mort i trenta-tres vides' (obra guardonada amb el 31è Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar) s'estrena, també, dins del món de la narrativa.
La història comença amb la mort sobtada de l'Àngel Miqueló, batle de Pedrosa i un empresari d'èxit dins el sector immobiliari. A partir d'aquest fet, l'autora indaga com la mort d'aquest personatge afecta trenta-tres vides, trenta-tres persones que, d'una manera o altra, estan connectats o relacionats amb l'Àngel, algunes de més properes a ell, com fills, germans i altres famílies i d'altres una mica més llunyans, com companys de govern, antigues amants o gent del poble.
La veritat és que tot i tocar un tel dur i delicat com és el dol, l'obra és força lleuger. A més, m'agradaria destacar com Morral, a través de capítols breus, cadascun d'ells protagonitzat per una d'aquestes trenta-tres persones, que podríem llegir com a relats personals va teixint tota la història.
I, ah!, que no m'oblidi de comentar-vos que, per si no n'hi hagués prou amb escriure un llibre, ara la Noemí està il·lustrant al seu blog personal cadascuna de les situacions que viuen aquests personatges.
Finalment, només me queda agrair tant a la @noemimorral com a l'editorial @pageseditors l'enviament de l'exemplar....more
La vida va posar-me aquest llibre al davant sense buscar-lo, però me'l vaig quedar per dos motius: d'una banda, volia donar una oportunitat a la fantaLa vida va posar-me aquest llibre al davant sense buscar-lo, però me'l vaig quedar per dos motius: d'una banda, volia donar una oportunitat a la fantasia i a aquesta autora (tot i que l'any passat, durant el #SetembreDistòpic, vaig llegir 'Els desposseïts'). De l'altra, vaig pensar que podria ser una bona opció quan necessités un canvi de registre i quin encert, la veritat.
En aquest primer llibre coneixerem un mag prometedor, l'Esperver (o en Ged, si teniu la sort que us reveli el seu nom), que des de petit destaca per les seves habilitats màgiques. Això el portarà fins a l'illa de Roke on ingressarà a la millor escola de mags amb l'objectiu de millorar i controlar els seus poders. Però a causa de la seva ingenuïtat, de la seva ambició i del seu orgull acaba cometent un greu error que li suposa un greu incident i el principi d'una lluita contra les tenebres i contra si mateix.
La veritat és que tinc moltes ganes de continuar llegint les aventures de l'Esparver per Terramar i no descart fer-me amb el següent llibre durant #LaSetmana ...more
Yolanda (dinsunllibre)
>
Books:
Read
(255)
Loading...
